Recerca alfabètica
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
D
I
Ñ
O
Q
U
W
X
Y
Adolf Alcañiz

Videoartista

Jaume Bosquet (Salt, 1956)

Llicenciat en Biologia i en Filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat Diàlegs (Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 1999), Les formes amb la calma, quaranta haikús amb fotografies de Xavier Vilagran (2003), L’altre (2004) i La mateixa història (Premi Pollença 2006). Va guanyar els Jocs Florals de Barcelona 2009 amb els poemes de Triacant i amb aquest recital conclou les seves activitats com a Poeta de la Ciutat 2010

Bèstia Ferida

Trio de música experimental basat en la improvisació format per Arnau Sala (Manresa, 1978) a la bateria, Adrián de Alfonso (A Coruña, 1978) a la guitarra i Mark Cunningham (New Jersey, 1952) a la trompeta. Tots ells han participat en bandes destacades d’improvisació i de música extrema. Molt acostumats a tocar en col•laboració amb altres artistes, parteixen d’un sol concepte: improvisació total. L’any passat van editar el disc Wounded i van actuar al festival Sónar. www.myspace.com/dnsrtrn

Max Besora

Participa en recitals públics en bars de Barcelona i la rodalia des de fa uns quants anys. Ha publicat un llibre, L’espectre electromagnètic, i defineix els seus textos breus com una mena de pregàries religioses plenes de petits moviments sísmics espirituals.

Alain Baumann

Músic, artista multimèdia i investigador de nous sistemes per produir so. És el responsable del desenvolupament dels sistemes interactius utilitzats en els projectes de Kònic thtr.
Rosa Sánchez i Alain Baumann són els impulsors de la línia conceptual, creativa i tecnològica de Kònic Thtr. Des de 1990 co-dirigeixen les activitats d'aquesta plataforma i, a través dels seus projectes, promouen la trobada i la col•laboració amb artistes, teòrics i tecnòlegs de diverses disciplines i països, que són convidats a compartir les seves propostes creatives o d'investigació Ambdós compten amb una llarga trajectòria professional en relació a noves tecnologies aplicades a la instal•lació, els projectes d'escena interactiva, la dansa i el teatre. Altres col•laboracions: Des de l'any 2005 Rosa Sánchez i Alain Baumann formen part de l'associació Nu2s, imatge, dansa i nous mitjans, dirigida per Núria Font, que treballa al camp d'escena i les noves tecnologies (Barcelona). Han participat també en projectes artístics internacionals al llarg de la seva trajectòria i en 2009 han rebut el premi Ciutat de Barcelona en la categoria Mutlimedia per la obra Mur.muros/Dystopia#2 !!
http://koniclab.info/bienvenue.html?&L=2

Llorenç Barber

(Aielo de Malferit, 6 de agosto de 1948). Compositor, instrumentista i musicòleg, des del 1980 practica la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica, els concerts urbans amb campanes i la desmesura dels concerts "de sol a sol".Introductor del minimalisme musical a España i creador de los géneres de «música plurifocal» («conciertos de ciudad», «naumaquias», «tauromaquias», «conciertos de los sentidos», «conciertos itinerantes», etc)

ransita des de les molt avantguardistes proposicions filles del futurismo rus o el disolut Dada-Cage-Fluxus, al festiu urdir (oír es urdir) celebracions sóniques mitjançant distàncies, campanes i bandes (concerts de ciutat),”De sol a sol” (brames, harmònics i aurores), Naumaquias, Concerts dels sentits, Músiques volants, Músiques de balconada, o escrits i reflexions des d'on pontifica que el món és la nostra orquestra i la vida és la nostra singular, de vegades intensa, parti(tor)tura

Ha publicat “Músiques d'intempèrie” traduït del castellà per Carles Hac Mor i Elisabet Bruna (Tarragona: Arola Editors, 2009). “La mosca tras la oreja”, coescrit amb Montserrat Palacios.

Roser Bover

Roser Bover es va donar a conèixer com a artista a començaments dels anys vuitanta. Després d’un primer estadi breu en la línia més colorista, la seva pintura experimenta entre finals dels vuitanta i els noranta un canvi de rumb substanciós en relació a la concepció mateixa de la pintura i de l’art en general; un tomb que correspon a la consolidació d’un procés creatiu els eixos vertebredors del qual seran; com es percebrà en tota l’obra posterior; el sentit reflexiu, d’introspecció, d’una banda, i la proximitat, dins la seva pintura, d’una poètica del llenguatge, per l’altra.

Maria Bohigas (París, 1969)

Traductora i editora. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha traduït, entre d’altres, Els miserables, de Víctor Hugo (1998). Ha viscut durant anys a Santiago de Xile. És l’editora de Club Editor.

Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966)

$http://blogs.elpunt.cat/rcostapau/ Poeta, crític literari, traductor i assagista. Des de fa una colla d’anys, m’he fet activador de recitals i cicles de poesia i he volgut ser generador d’espais fructífers de diversa mena en el terreny de la literatura (de la poesia, en especial) i de l’art. Com a poeta, he publicat treballs en opuscles i revistes, i el meu nom apareix antalogat a Singulars d’un plural (Casa de Cultura de Girona, 1996, 1997 i 2002), a Tenebra blanca (Proa, 2001), al recull de poesia amorosa T’estimo (Eumo, 2002) i a l’antologia Patè de pedra (Emboscall, 2002). El 2002, vaig publicar a València el primer llibre de poemes, Perquè res no ha estat maleït (Tàndem, 2002), el qual va merèixer el primer Premi de Creació Poètica de Paiporta. He estat col·laborador habitual de les pàgines de crítica literària de l’Avui, i ho sóc des de fa uns anys de les pàgines d’opinió d’El Punt i d’algunes revistes d’art i de literatura com ara Papers d’Art, Revista de Girona, Contagi i Caràcters. Des del 2003, sóc curador del Festival de Poesia de Girona i de les Jornades Ara Poesia de la Casa de Cultura, i coordinador, també des del 2003 i fins a l’any 2007, del cicle Poesia al Cànter, que organitzaven conjuntament el Museu d’Art, els Amics del Museu d’Art i el centre cultural La Mercè. L’any 2004 va arribar el segon llibre, En el llarg fendir en la nit (Pagès Editors). Més tard, el 2007, va aparèixer el volum I ser d’on no sóc (Eumo-Cafè Central). L’any 2009 vaig publicar I en qui, l’ofec? (XLII Premi de Poesia Joan Teixidor, 2008). Actualment, codirigeixo des de Girona, amb Rosa Maria Font i Lluís Lucero, la col·lecció Poesia al Cànter de CCG Edicions. Com a últims treballs sobre poesia, cal destacar la confecció del llibre Una eterna claredat (antologia poètica de Just Casero), editat per CCG Edicions l’any 2009, i el mateix any, també, la confecció, junt amb Jordi Roca, d’una Antologia poètica de Maria Perpinyà, acabada de publicar per la Diputació de Girona dins la Col·lecció Josep Pla.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963)

Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona (branca geografia física). Es dedica a la gestió cultural. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·lisions (3i4, 2009), obra de què Joan Triadú ha dit que marca l’avantguarda poètica del segle XXI.
Ha publicat l’assaig Les interpretacions (2006) i tres novel·les: Aconitum (Edicions 62), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara el Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicenç Andrés Estellés. També ha exercit la crítica literària i ha col·laborat en diverses publicacions.

David Caño

Neix a Olot el 1980 i des del 1998 resideix a Barcelona. Corn a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2007 per Barcelona (Editorial Galerada, 2007) i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009). En aquests darrers any ha realitzat desenes de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o acompanyant el cantautor Cesk Freixas. I també col·labora habitualment en diverses publicacions entre les quals destaquen Benzina, La Directa i l'Accent.
El podeu llegir al seu Bloc d'encenalls: http://blocs.mesvilaweb.cat/davidcc

Jordi Cornudella (Barcelona, 1962)

Filòleg, poeta i editor. Premi de la Crítica 1997 i Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre 2010. Obra destacada: El germà de Catul i més coses (1997), Les bones companyies (2010)

María Eloy-García

Nascuda a Màlaga el 1972, és una de les joves poetes andaluses que més està sorprenent per les seves transgressions a mig camí entre la filosofia i la cultura ultrapopular. Ha publicat Cuánto dura cuanto (2007), amb el qual s’ha consolidat per saber escanejar el present amb una mirada burleta i crua.

Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1942)

Poeta i ornitòleg. Segons Pere Gimferrer, Lerín és el pare fundador de “los nueve novísimos poetas españoles”. Gran jugador de pòquer. Viu a Jaca estudiant els hàbits alimentaris de les aus necròfagues. Ha escrit 5 llibres de poesia i 2 de prosa. Acaba de publicar Fámulo.

Antonio Gamoneda (Espanya)

Nascut a Oviedo l’any 1931 i Premi Cervantes 2006, és un dels poetes espanyols vius més consagrat, aclamat tant per la crítica com pel públic. Saúl Yurkievich diu d’ell que “s’ha convertit en guia i model dels poetes més joves, que valoren la seva saviesa lingüística i la seva obertura cap a les tradicions de la modernitat, obertura que neix de l’assumpció de la pròpia història personal i col·lectiva”. Es va donar a conèixer el 1960 amb el llibre Sublevación inmóvil, accèssit del Premi Adonais i que trencava amb les regles realistes de l’època. De la seva obra destaquen llibres com Edad (1987, que recull la seva obra de 1946 a 1986), Libro del frío (1992), Arden las pérdidas (2004), Un armario lleno de sombra (prosa, 2009). Aquest darrer li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona 2010.

Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932)

Poeta de llarga trajectòria, tot i que amb poc reconeixement públic. La seva obra destaca per la força i la senzillesa, per l’espai en blanc més que per l’abundància de discurs. Combina un gust molt clàssic amb una bona curiositat per totes les formes de la poesia. Va exercir durant molts anys la docència. Des de 1959 ha publicat una desena de llibres de poesia, els més recents dels quals són Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005, pel qual va guanyar l’Engalantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona) i Camins de serp (2009). També ha destacat per les seves col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació i per la lucidesa crítica dels seus comentaris.

Adrià Grandia

Sant Fruitós de Bages, 1981. És intèrpret de viola de roda. Actualment toca amb els grups Tazzuff, Electrik Consort, la bandaèria i Carboncle, a banda de fer nombroses col·laboracions i projectes diversos, musicals, teatrals, de titelles i de rapsòdia.
La viola de roda, enginy meravellós datat al segle XI, esdevé amb l'empelt de les noves tecnologies musicals el complement perfecte per la creació musical que d'una manera innovadora, fresca i propera, Grandia contribueix al constant desenvolupament de l'instrument.
Com a intèrpret ha tocat arreu d’Europa, a l’Argentina i a Tunísia. Ha compartit escenaris de festivals amb bons músics. Ha enregistrat música per a pel·lícules, documentals i teatre. Ha acompanyat a actors i rapsodes.

Ha enregistrat el disc Carboncle (inèdit, 2007) amb Laia Noguera i Clofent, Músiques per a acompanyar l’àliga (2007) amb la Cobla de Ministrers de la Ciutat (la mà de Guido, 2007), Tazzuff (autoeditat, 2008) i Electrik Consort (quadrant corner, 2008) i ha col·laborat en nombroses gravacions d’artistes, com ara Baeturia, Josep Sanou, Santi Picó i Xavier Maristany

Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962)

Treballa com a professor d’ensenyament secundari i es dedica, també, a fer difusió oral de la poesia en recitals i actes poètics diversos. Fou fundador i redactor, entre 1980 i 1984, de la revista comarcal El Cep, és coautor del llibre 25 anys d’Escola Intermunicipal del Penedès. Una experiència pedagògica, i s’han inclòs textos seus en les antologies La Catosfera literària 08 i Poems&Blogs. Poetes a la xarxa.
Des de 2004 publica textos a Internet a través dels blocs Cupressus sempervirens [http://blocs.mesvilaweb.cat/ricardgarcia] i Castells de cartes [http://castellsdecartes.blogspot.com]

En l’àmbit de la poesia, guanyà la Flor Natural del XXXVIIè Certamen Literari de Castellò (1981) i fou finalista al Premi de Poesia Joan Llacuna (2002). Ha publicat dos llibres de poesia: Els contorns del xiprer (XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell – Vila de Sallent 2005) i De secreta vida (XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March 2007)

Bibbe Hansen (Nova York, 1953)

Filla de l’artista Fluxus Al Hansen i de l’actriu Audrey Hansen i mare del cantant Beck, té un recorregut vital molt intens que arrenca amb participacions en diversos films i el grup que va formar amb la filla de Jack Keruouac i que continua amb una etapa de delinqüència juvenil que inspiraria a Andy Warhol el film Prison¸que ella mateixa va protagonitzar quan encara era menor d’edat. Amb Andy Warhol va col·laborar en altres films, així com amb el director Jonas Mekas. És un referent de la vida cultural de Nova York des de fa unes quantes dècades i, fruit de tot el periple vital i creatiu, actualment està immersa en la redacció de les seves memòries.

Serhíi Jadan (Starobilsk, 1974)

Serhíi Jadan . Poeta, prosista, assagista, traductor i activista literari de la ciutat de Khàrkiv, vicepresident de l’Associació d’Escriptors Ucraïnesos i un dels escriptors més importants de la literatura contemporània del país. Té una desena de reculls de poesia publicats, a banda d’alguns volums de narrativa i diverses traduccions. Va estudiar filologia alemanya i el futurisme ucraïnès. La seva poesia està arrelada en la tradició de la rebel·lió contracultural de Rimbaud, els futuristes ucraïnesos, russos i soviètics, i els poetes beat americans. Està considerat un virtuós enfant terrible de la literatura ucraïnesa contemporània.

Halyna Kruk (Lviv, 1974)

Poeta, escriptora de literatura juvenil, traductora i doctora en filologia ucraïnesa. Especialista en la literatura ucraïnesa i europea dels segles XVII i XVIII. El 1997 va publicar els seus dos primers reculls e poesia i va aconseguir fer-se un lloc destacat en la literatura femenina ucraïnesa.

Kònic Thtr

És una plataforma artística amb base a Barcelona dedicada a la creació contemporània en la confluència d'art, ciència i noves tecnologies. La seva activitat es focalitza en l'ús de tecnologia interactiva aplicada a projectes artístics.

Lydia Lunch (EUA)

Poeta, performer, actriu i cantant. Una de les representants més destacades de la No Wave de Nova York dels 70 i 80, musa del punk i un dels personatges de referència de la cultura alternativa dels EUA. Va decidir anar a viure a Barcelona després de la reelecció de Bush fill, on continua explorant els mitjans per exorcitzar els seus dimonis. Acaba de publicar a Espanya el llibre de poemes Amnesia, en què reprèn alguns dels seus temes habituals com la guerra, la violència i la memòria a partir de l’exemple de la Guerra Civil espanyola. Ha col·laborat amb dotzenes de visionaris i artistes com ara Hubert Selby Jr, Karen Finley, Richard Kern i Sonic Youth, resultant de tot plegat un incomparable conjunt d’obra en múltiples formats: literatura, música, fotografia, activisme. http://www.lydia-lunch.org

Chantal Maillard (Brussel·les, 1951)

Nascuda a Bèlgica, es va formar a Màlaga i escriu en castellà. El 1969 va renunciar a la nacionalitat belga per adoptar l’espanyola. Doctora en Filosofia Pura, ha escrit poemes, diaris i novel·les i és una gran coneixedora del pensament i l’estètica orientals. El dolor plana en bona part de la seva obra, a mig camí entre la poesia i la filosofia. És una de les escriptores actuals més intenses, radicals i respectades i amb major incidència en la creació de nous discursos poètics. Va rebre el Premio Nacional de Poesía 2004 pel seu llibre Matar a Platón. També ha publicat, entre d’altres, Filosofía en los días críticos (2001) y Hilos (2004). Actualment viu entre Màlaga i Barcelona

Miquel Àngel Marín

Músic i poeta. Clarinetista nascut a La Cava -Deltebre, al Delta de l'Ebre. Ha estudiat a Catalunya, amb Antoni Sebastià i Juli Panyella, i a Alemanya, amb Wolfgang Meyer. Solista clàssic i músic de cambra. Treballa regularment amb compositors com Llorenç Barber, Antoni Sebastià, Markus Hetchle, Chang Won Park i Ramon Humet. Ha publicat un llibre, "Lo clarinet és l'aixada". Director artístic del Festival de Poesia de Deltebre, Bouesia, que enguany (2010) complirà sis edicions

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983)

Ha publicat els llibres de poesia L’oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex-aequo, publicat per Galerada el 2002), Fuga evasió (premi Recvll 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), Incendi (Cafè Central, 2005), No
et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit a sis mans amb Esteve Plantada i Joan Duran) i Triomf (premi Miquel de Palol 2009, publicat per Columna).
Visita
http://laianogueraclofent.wordpress.com
http://sites.google.com/site/laianogueraiclofent

Cia. Playmodes

Eloi Maduell, Santi Vilanova i Arturo Castro formen la companyia Playmodes. El seu primer espectacle, Reflexus, mescla de manera senzilla l’audiovisual en directe, la interactivitat, la gestualitat i la poesia. Des del 2007 duen a terme laboratoris de recerca per unir d’una manera intuïtiva i comprensible per al gran públic les noves tecnologies audiovisuals i la dramatúrgia en l’àmbit de la escena. Playmodes també crea instal·lacions audiovisuals, dinamitza projectes docents i dissenya eines de software específiques per a companyies de teatre.

Montserrat Palacios

Etnomusicóloga, semiòloga musical i cantant. S'ha especialitzat en l'estudi de les músiques vocals de tradició oral, i ha escrit els llibres Una mirada a la boca del son. Memoria histórica e identidad sonora  de Quito, Ecuador,  a través de sus campanas i De lo dicho el silencio o la certeza y el desliz. La canción cardenche, un estudi sobre les heterofonías vocals del Nord de Mèxic. És coautora de l'obra radiofònica De campanas y badajos o sobre el amor, encàrrec de la Saarländischer RUNDFUNK, i compositora de l'obra escènic-vocal Coser y cantar, un duo per a màquina de cosir singer i veu (two singers). Acaba de publicar el llibre La mosca tras la oreja, coescrit amb Llorenç Barber.

Vinyet Panyella

Poeta i escriptora, dedicada als  estudis i assaigs sobre art, literatura i història cultural dels segles XIX i XX. Des de 2006 manté el bloc literari Quadern de Terramar (http://www.quaderndeterramar.blogspot.com).
Ha publicat una trentena d’obres, entre les quals onze són de poesia: Memorial de platges Premi de Poesia Rosa Leveroni 1992 (1993); Les ales del buit (1997); Jardí d’ambre. Premi de Poesia Recvll (1998); Miralls de marbre, amb dibuixos J.M.Subirachs (2000); Quintet de L’Havana (Un homenatge a Alejo Carpentier) (2001); París-Viena (2002); Written for darkness (2003); Dins del cercle d’Orfeu (2004),  Taller Cézanne, II Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere(2007),  Exposició antològica (2008) i Cavalls i Collaret (2009).
Al llarg del 2010 aplega l’obra poètica escrita des de 1990 fins ara incloent-hi inèdits i dispersos en un volum que serà publicat el 2011.
És autora de l’antologia Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans.(1999) i traductora de René Char, Les voisinages de Van Gogh/ Els veïnatges de Van Gogh (2003).
La seva obra poètica figura en antologies generals i temàtiques, les darreres de les quals són Antologia de poesia catalana femenina a cura de Carme Riera (2003), Els pòetes òrfics catalans , a cura de Francesc Ruiz Soriano.  (2007)  i De tweede ronde. Catalonië-nummer (Amsterdam, 2008).
Ha estat traduïda al castellà, portuguès, anglès, croata, maltès, neerlandès, rus i letó. 
Pren part en recitals i festivals. Ha estat convidada, entre altres, als festivals de poesia de Faro (Portugal, 2001); V Festival de Poesia de la Mediterrània (Mallorca, 2003); Maastricht Poetry Nights (2004) i Festival Internacional de Poesia de Malta (2004).
Jurat de diversos premis literaris, entre altres els Jocs Florals de Barcelona.
Des de 2001 edita la col.lecció de plaquetes poètiques  Papers de Terramar (www.llibresdeterramar.cat).

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957)

Pintor i poeta. Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat 2005, Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura 2006. Obra destacada: la cúpula del Gran Teatre del Liceu (1998-1999) i el poemari Obreda (2003)

Arnau Pons (Felanitx, 1965)

Poeta, assagista, traductor i editor. Dirigeix la col·lecció d’assaig Traus de l’editorial Lleonard Muntaner. Ha treballat en el grup de recerca filològica de Jean Bollack en la publicació del llibre Poesía contra poesía, sobre Paul Celan (2005)

Ton Rulló

Treballa des de fa temps en la recuperació de textes i cançons dels segles XVII, XVIII, XIX i  principis del XX i composant temes de collita pròpia. Juntament amb en Jordi Pegenaute que té cura dels arranjaments musicals i del só de les seves guitarres punyents,  amb l'Anjel Salanueva relevant music que toca amb un gust exquisit la  mandolina i mandola i la Karina Vizcaino amb una personal i sugerent veu,  formen la Pegebanda i  han creat un espectacle musical des de una óptica absolutament contemporània, però alhora extremadament respectuosa amb el seu contingut i el seu sentit, essent composicions influenciades per les músiques de l'entorn, del Mediterrani i d'America Llatina,  amb càlides armonies vocals i sonoritats morisques que son un clar exponent de les músiques del món.
En els treballs editats fins ara “Fora lo Dogal!” (2007) i “Menja i Calla!” (2009) hi podem trobar un mosaic de cançons recollides en gran part  per persones molt majors, la transmisiò de les quals ha estat fins ara oral i  reflexen la manera de viure i sentir dels nostres avantpassats, com son de bressol, de bandolers,  tocs de festa i ball, de pandero i d' altres que dibuixan situacions de la nostra història.
El grup té un nucli format Ton Rulló (veu i guitarra), Jordi Pegenaute (guitarres, dobro, timple, cuatro, programació i veu) , Anjel Salanueva (mandolina, bouzoki i mandola) i  Karina Vizcaíno (veu).
Per donar el màxim de qualitat s’ha cercat la participació de músics tant rellevants com :  Tito Busquets ( bateria i percussió),  Marc Vila (percussió), Alex Martínez (teclats, efectes),  Pep Cucurella (baix) i  Oriol Saña (violí).
El  primer CD “Fora lo Dogal!” va ser escollit per la crítica y la revista “Sons de la Mediterrània”com el segon millor disc de folk de l'any 2007. També la cançó “Moro errant” va estar guardonada  amb el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó en català de l'any 2008.

Eugene S. Robinson

Escriptor, músic i boxejador criat a Nova York, és un dels pocs escriptors que es creu cada paraula que escriu i que, si cal, està disposat a demostrar-ho sobre un ring. Ha col·laborat en innombrables mitjans de tota mena, ha participat en un dels pitjors films de tots els temps i alts films de detectius, és vocalista del grup Oxbow i un expert en diversos tipus de lluita. Un dels seus llibres més coneguts tracta justament de la lluita: FIGHT: Everything You Ever Wanted to Know About Ass Kicking But Were Afraid You'd Get Your Ass Kicked for Asking (2007). Acaba de publicar la novel·la A Long Secret.

Tomaż Šalamun (Eslovènia)

Poeta eslovè nascut el 1941 a Zagreb, Croàcia. Ha publicat una trentena de reculls de poemes i està considerat una de les veus poètiques més fortes i influents de la poesia europea actual. La seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües, però destaca la traducció de bona part de la seva obra a l’anglès, fet que ha permès una àmplia difusió de la seva obra, escrita íntegrament en eslovè. Un clàssic viu de la poesia que justament s’ha caracteritzat des de sempre pels seus jocs als límits de les formes poètiques tradicionals, la seva intervenció en el cànon establert i uns poemes que sacsegen el lector per la creativitat i l’experiència de la guerra i la violència que recullen.

Carles Santos (Vinaròs, 1940)

Músic, escriptor, poeta i performer. És un dels pianistes i compositors valencians més internacionals. A banda de la seva obra estrictament musical, destaquen els seus espectacles escènics, influïts en un inici per les obres teatrals i les idees de Joan Brossa, i la seva obra gràfica i literària. El 2006 va publicar Textos escabetxats, un llibre d’escriptura lliure i fragmentària que recollia un bon tast del seus escrits, que rarament han vistla llum però que tant de pes tenen en els seus espectacles. De la seva extensa discografia destaca Voice Tracks (Nova York, 1981), considerat un disc cabdal de la poesia sonora i la veu experimental. Carles Santos és una energia creativa inesgotable, múltiple i particular, que desfà les distàncies entre el minimalisme i l’exageració, entre la poesia i les arts populars, entre la música experimental i el desig desbocat. http://www.carles-santos.com

Peru Saixprez

El poeta més desconegut del món, madrilimeño i escriptor de less sellers, és un incansable investigador de les altres dimensions i llenguatges poètics més enllà del paper. Ha publicat Sexo satélite (2003), Un corazón con pelos (2006) i Masturbación en la mesa sin cuenta (2009).

Rosa Sánchez

Artista multidisciplinar i multimèdia, performer i coreògrafa. Directora artística i co-fundadora de Kònic thtr.
Rosa Sánchez i Alain Baumann són els impulsors de la línia conceptual, creativa i tecnològica de Kònic Thtr. Des de 1990 co-dirigeixen les activitats d'aquesta plataforma i, a través dels seus projectes, promouen la trobada i la col·laboració amb artistes, teòrics i tecnòlegs de diverses disciplines i països, que són convidats a compartir les seves propostes creatives o d'investigació.
Ambdós compten amb una llarga trajectòria professional en relació a noves tecnologies aplicades a la instal·lació, els projectes d'escena interactiva, la dansa i el teatre. Altres col·laboracions: Des de l'any 2005 Rosa Sánchez i Alain Baumann formen part de l'associació Nu2s, imatge, dansa i nous mitjans, dirigida per Núria Font, que treballa al camp d'escena i les noves tecnologies (Barcelona).
Han participat també en projectes artístics internacionals al llarg de la seva trajectòria i en 2009 han rebut el premi Ciutat de Barcelona en la categoria Mutlimedia per la obra Mur.muros/Dystopia#2 !!
http://koniclab.info/bienvenue.html?&L=2

Bryan Lewis Saunders

Barreja textos, so, vídeo i performance per documentar el malson americà amb tota la seva cruesa. El seu treball suposa un renaixement del vessant més radical de l’spoken word, en un lloc a mig camí entre John Giorno, Henry Rollins i Lydia Lunch. Els seus recitals, sempre acompanyats de música experimental i vídeo, són el que ell anomena stand-up tragedies, una exploració de la tragèdia humana i una manera de fer-ho socialment acceptable . Lunch el defineix com “hilarant, horrorós i brutalment honest, el fill bastard de William Burroughs, Antonin Artaud i l’actor Crispin Glover.

Carme Torrent

Dansa i interpretació. Interessada pels processos d’aprenentatge, investigació i creació al voltant del cos en relació amb l’entorn. Ha estudiat Arquitectura i Dansa a Barcelona, Amsterdam i Japó. Actualment treballa en projectes d'investigació i creació transdisciplinar entorn el cos en moviment i el cos i les noves tecnologies

Blancallum Vidal

És ja una veu indiscutible de la nova poesia catalana. Els seus recitals desprenen energia, lleugeresa àcida i glopades d’aire i de terra molla. Plena de tots els paisatges on ha viscut, ha publicat La cabra que hi havia i amb Enric Casasses ha protagonitzat diversos diàlegs poètics

Jordi Valls i Pozo

(Barcelona, 25 de gener de 1970) és un poeta català. Tot i néixer a Barcelona, ha viscut molts anys a Santa Coloma de Gramenet, ciutat que ha marcat bona part de la seva trajectòria poètica. Ha presidit l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (1994-1996), i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Club Català.
Com a guanyador dels Jocs Florals de l'any 2006, és el primer autor en ostentar el càrrec de Poeta de la Ciutat. Actualment exerceix de llibreter al centre de Barcelona. Ernest Farrés, autor de l'antologia 21 poetes del XXI(2001), afirma que «amb Jordi Valls la poesia no és solament subversió en la mesura que dóna la facultat d'ultrapassar el marc de la realitat establerta, sinó que és sobretot l'essència del fet literari». I Carles Martí, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, el va definir com «un ciutadà de la Metròpoli que sap captar els instants en què s'expressa en tota la seva bellesa la vida urbana».
[modifica] Llibres publicats
    * D'on neixen les penombres? (Premi Martí Dot de poesia 1994)
    * Natura morta (Premi Vila de Martorell 1998)
    * Oratori (Premi Senyoriu d'Ausiàs March 1999)
    * La mel d'Aristeu (Premi de poesia Gorgos 2003)
    * La mà de batre (Premi Grandalla de poesia 2005)
    * Violència gratuïta (Premi Jocs Florals 2006)
    * Última oda a Barcelona Amb la coautoria de Lluís Calvo. Santa Coloma de Gramenet: La Garúa 2008. ISBN 978-84-936342-1-6
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Valls_i_Pozo

Iuri Zavadsky (Ternópill, 1981)

Poeta, informàtic i traductor, doctorat el 2006 en literatura moderna i la poesia a Internet. Els seus interessos literaris es centren en els moviments de l’avantguarda de principis de segle XX, i altres moviments històrics i actuals de la poesia concreta, la poesia sonora i la tecnologia informàtica en l’art. Fa una important tasca per promoure corrents experimentals.

Neus Aguado

És graduada en Art Dramàtic i llicenciada en Ciències de la Informació. Exercí el periodisme cultural, principalment la crítica teatral i literària, als diaris barcelonins El Correo Catalán, Tele/eXprés, Diario de Barcelona, La Vanguardia i El Observador.

Ha treballat als àmbits teatral, bibliotecari i editorial. Entre altres activitats, va dirigir --amb la poeta i traductora Montserrat Abelló-- la trobada de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, Barcelona, juny de 1990; i va traduir del francès i del català a l'espanyol la poesia d'una quarantena d'autores invitades.

Ha estat cofundadora del Comitè d'Escriptores del Pen Català, i secretària general de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). Entre altres treballs teatrals, el 1981, va realitzar la dramatúrgia i direcció del muntatge Alejandra en el país de la soledad, espectacle basat en l'obra d'Alejandra Pizarnik.

Ha publicat assaigs d'art, de literatura contemporània i de cementiris. És coautora de l'antologia de poesia catalana Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (La Magrana, Barcelona,1999); responsable de l'edició i del pròleg de Bajo tolerancia de José Agustín Goytisolo (Lumen, Barcelona,1996), autora de la Guia de lectura de Primavera con una esquina rota de Mario Benedetti, (pocket edhasa, Edhasa, 1995), i de l'assaig històric Guía del Cementerio de Montjuïc (Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, 1993).

Entre la seva obra literària destaquen els llibres de narracions Juego cautivo (Laia, 1986) i Paciencia y barajar (Tusquets, 1990), i els poemaris Paseo présbita (La Gaya Ciencia, 1982), Ginebra en bruma rosa (Lumen, 1989) i Aldebarán (Lumen, 2000). Els seus poemes i narracions han estat inclosos en diverses antologies. Ha estat parcialment traduïda al francès, alemany, anglès i rus. Un dels seus contes, Las habitaciones del Paraíso, va ser traduït a quinze idiomes al Col·loqui Internacional sobre la Traducció Literària, i editat amb el títol: 15 TxT, (Barcelona, abril de 1999).

Josep Lluís Aguilló

Poeta i empresari, és director de màrqueting i publicitat. Entre el seu primer llibre i el següent van passar divuit anys durant els quals l'autor va anar aprofundint en la seva veu poètica i aportant a la seva poesia una sòlida estructura narrativa. És autor dels llibres de poemes Cants d'arjau (1986), La biblioteca secreta (2004), L'estació de les ombres (2004), Monstres (2005), que va rebre el premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2004 i el premi de la Crítica 2006. El 2007 obté el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor per la seva tasca de creació i difusió de la poesia en llengua catalana. La Universitat de les Illes Balears publica el recull Antologia personal. El seu últim llibre, Llunari, ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals de Barcelona 2008. D'aquesta manera, Aguiló ha estat nomenat Poeta de la Ciutat de Barcelona per al període 2008-2009.

Vicent Alonso

Vicent Alonso és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València on imparteix classes de literatura catalana actual. Fundà i dirigí la revista de literatura Daina. Fundà i fou membre del consell de redacció de la revista Caràcters, revista d'informació literària, la segona època de la qual aparegué l'any 1997 amb el nom: Caràcters, revista de llibres. És autor dels poemaris: Vel de claredats, Prometeo, València, 1983; Albes d'enlloc, Edicions 62, Barcelona, 1985; Ritme de clepsidra, Tres i Quatre, València, 1986; Cercles de la mirada, Bromera, Alzira, 1998 (Premi Ausiàs Marc de poesia) i Del clam de Jasó (de pròxima aparició a Cafè Central, Barcelona). Ha traduït: Petits poemes en prosa, de Charles Baudelaire, Edicions del Mall, Barcelona, 1984 (reeditat a València: L'Spleen de París, Tres i Quatre, 1994) i Els paradisos artificials, de Charles Baudelaire, Edicions del Mall, Barcelona, 1885, tots dos en col·laboració amb Anna Montero. I també: L'home aproximatiu, de Tristan Tzara, Gregal, València, 1986; El meu cor al descobert i Noves notes sobre Edgar Poe, de Charles Baudelaire, Albatros, València, 1993 i Assaigs breus, de Michel de Montaigne, Albatros, València, 1993. Ha publicat nombrosos articles d'opinió (Levante, El País, El Temps, Avui) i de crítica literària com també els assaigs: La trajectòria intel·lectual d'Ernest Martínez Ferrando (Tres i Quatre, València, 1992) i Entre la poesia en prosa i el conte literari (IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València-Barcelona, 1992). L'any 2000 aparegué l'edició que havia preparat del volum III de la Correspondència de Joan Fuster (Joan Fuster i Jesús Ernest Martínez Ferrando), Tres i Quatre, València, 2000 i l'antologia de contes d'Ernest Martínez Ferrando, La botiga de llibres vells, Bromera, 2001

Vicenç Altaió

Vicenç Altaió, poeta, assagista, traductor de teatre, crític d'art, articulista d'opinió i traficant d'idees, és actualment director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals). Ha estat comissari d'exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l'Any Miró (1993) i de l'Any Pla (1997). A l'aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d'endegar diversos projectes multidisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, èczema, àrtics i Cave Canis. D'entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, Biathànatos (1982) i Groc, el ventríloc (1984), la sèrie Tràfic d'idees (1986) -una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral-, dins la qual han aparegut, recentment, L'escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999) i Desglossari d'un avantguardista (2000)

Sebastià Alzamora

El mallorquí Sebastià Alzamora és un dels autors emergents que més esperança de renovació concentra en el teixit de la poesia catalana de l'última dècada. Rafel (1994) fou la seva opera prima. L'han seguida Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003), que va ser guardonat amb el premi dels Jocs Florals de Barcelona. Conceptualisme, violència continguda, amargor, fluïdesa expressiva i individualisme són l'ADN del seu registre. També ha fet incursions en el terreny narratiu: L'extinció (1999) i Sara i jeremies (2002). No s'han d'entendre com a geografies separades, sinó que representen solucions de continuïtat amb la seva praxis poètica. Col·labora en diferents mitjans com a crític literari.

Blanca Andreu

Blanca Andreu va néixer a A Coruña. Va passar la seva infància i adolescència a Orihuela, Alacant i Múrcia i, posteriorment, es va traslladar a Madrid. L'any 1985 es va casar amb el novel·lista Juan Benet. Actualment resideix a A Coruña. El 1980 va guanyar el Premio Adonais de poesia amb el llibre De una niña de provincias que se vino a vivir en un Chagall (Ed. Hiperión). L'any 1981 va rebre el Premi Nacional de Contes Gabriel Miró. El 1982 se li va concedir el premi de poesia Fernando Rielo per la seva obra Báculo de Babel (Ed. Hiperión). Aquell mateix any va obtenir el Premi ícaro de literatura para joves creadors. El l988 publica El Capitán Elphistone (Visor) i l'any 1992 els seus dos primers llibres són publicats a França (éditions de La Difference, París) amb traducció i notes de Laurence Breysse.

César Antonio Molina

Llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació. Professor d'Humanitats i Periodisme a la Universitat Carlos III. Es va doctorar «cum laude» amb un treball en tres volums sobre la premsa literària espanyola. Ha publicat una cinquantena de llibres. Destaca la seva obra assagística sobre la poesia i la narrativa del segle XX. Ha treballat també com a comissari d'exposicions i director d'institucions rellevants, com ara el Círculo de Bellas Artes, o, actualment, l'Instituto Cervantes. Ha publicat també memòries de ficció. La seva obra poètica fins l'any 1991, que inclou sis reculls, està reunida a Las ruinas del mundo (Barcelona, 1991). Posteriorment ha publicat tres llibres més de poesia, el darrer dels quals és En el mar de ánforas (Valencia, 2005).

Enrique Badosa

Llicenciat en Filosofia i Lletres. Poeta, traductor de poesia, assagista i crític. La seva obra poètica comprèn tres registres: el líric, el de poesia de viatges i el satírico-epigramàtic. Fins el 2002, els seus poemaris són - primeres edicions - 'Más allá del viento', 1956; 'Tiempo de esperar, tiempo de esperanza', 1959; 'Baladas para la paz', 1963; 'Arte poética', 1968; 'En román paladino', 1970; 'Historias en Venecia', 1971; 'Dad este escrito a las llamas', 1976; 'Mapa de Grecia', 1979; 'Cuadernos de barlovento', 1986; 'Epigramas confidenciales', 1989 ( Premis Francisco de Quevedo, Ciutat de Barcelona i Fastenrath); 'Relación verdadera de un viaje americano', 1994; 'Marco Aurelio, 14', 1998: 'Epigramas de la Gaya Ciencia', 2000 i 'Parnaso funerario', 2002.La seva feina de traductor comprèn 'Cinco grandes odas', de Paul Claudel, 1955; 'Antología de Salvador Espriu', 1956, y succesives edicions bilingües i augmentades el 1969, 1972, 1985 i una pròxima el 2003; 'Antología de J. V. Foix', 1963 i noves edicions bilingües i augmentades el 1969, 1975, 1988 i 2001; 'La lírica medieval catalana', 1966; 'XXV Odas de Horacio', 1992 i 'Epodos y Odas de Horacio', 1998 i 2001.

Margarita Ballester Figueras

Ha publicat L'infant i la mort (Premi Rosa Leveroni 1988), Columna, Barcelona 1989; Els ulls, Columna. Barcelona 1995, Ofrena (en col.laboració amb June Papineau), Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona 1997; Poemes, Universitat de les Illes Balears, Palma 2000. També part de la seva obra ha estat traduïda al castellà (Hora de Poesia, 1997) i a l'anglès (Survivors Institut d'Estudis Nordamericans, Barcelona 1991), i ha estat antologada a Paisatge emergent La Magrana, Barcelona 1999, a Contemporànies, El Mèdol, Tarragona 2000, i a Tenebra blanca, Proa, Barcelona 2001.

Amiri Baraka

Amiri Baraka, nom artístic de LeRoi Jones, va néixer a Nova Jersey l'any 1934. El 1957 es va instal·lar al Greenwich Village de Nova York i va començar la seva activitat com a poeta i líder polític. Després de l'assassinat de Malcolm X (1965) va fundar el Black Arts Repertory Theatre, a Harlem, una associació artística amb la vindicació política contra el racisme com a centre de gravetat. Alguns dels seus membres van fundar posteriorment els Black Panthers. L'any 1966, després de convertir-se a la religió musulmana, va adoptar el nom d'Amiri Baraka. S'ha definit com a marxista leninista de la Tercera Internacional. Preface to a Twenty-Volume Suicide Note (1961) és un poemari que ha fet història en el moviment beatnik. També ha escrit teatre, com l'obra Dutchman (1964), sobre les relacions racials, que va aixecar una controvèrsia considerable. Ha publicat nombrosos estudis sobre jazz, una altra de les seves passions, que considera l'expressió artística més autèntica de la negritud. El llibre Blues people: Negro Music in White America (1969) és el millor assaig que s'ha escrit mai sobre la música negra nord-americana, tal com afirma la periodista Mireia Sentís. L'auditori que té a la casa on viu actualment -anomenat Kimako's Blues People- constitueix un centre de trobada d'actors, músics i poetes del corrent Spoken Word Performers, que utilitzen els ritmes del rap com a vehicle d'expressió.

Ana Becciu

Va néixer a Buenos Aires, Argentina, on va estudiar, i publicà, el 1973, Como quien acecha. El mes de maig de 1976 va arribar a Barcelona. En aquesta ciutat va compondre Por ocuparse de ausencias, publicat a Buenos Aires, el 1982. Va viatjar a París el 1981 i allà, gràcies a la seva activitat professional, la traducció, va aprendre a viure, definitivament, a diversos llocs alhora. En aquesta dècada del 80 va escriure Ronda de noche, publicat a Barcelona el 1987 i el 1999. Des de 1997, entre Catalunya i França, escriu textos i tradueix llibres.

Xuan Bello

És sens dubte un dels escriptors més rellevants en llengua asturiana. Elabora una obra literària diversa en els camps de la poesia, l'assaig, el periodisme i la narrativa, amb la qual ha aconseguit una gran projecció en l'àmbit nacional, especialment després de la publicació d'Historia universal de Paniceiros o Los cuarteles de la memoria (2004). Amb setze anys publica el seu primer llibre, Nel cuartu mariellu (1982), un poemari. Van seguir El llibru de les cenices (1988), Los nomes de la tierra (1991), El llibru vieyu i Los caminos secretos (1996) i l'antologia bilingüe asturià-castellà La vida perdida (1999). Ha traduït obres de Pessoa, Álvaro Cunqueiro, Conan Doyle o Stevenson, entre d'altres. L'any 1993 va rebre el premi Teodoro Cuesta de poesia.

Vicent Berenguer Micó

Vicent Berenguer Micó va nàixer l'any 1955 a Banyeres de Mariola, l'Alcoià. Viu a València. El 1986 crea i dirigeix la col·lecció Poesia Edicions de la Guerra, integrada des de l'any 1997 a l'Editorial Denes. Ha participat en la creació i la redacció de les revistes d'informació literària Daina (1987-1992) i Caràcters (1992-1994; segona època: 1997). Ha publicat les obres de poesia: Guants de macam (València 1985); Carmí vora els llavis (València 1986); Dalila (València 1987); La terra interior (València 1989); Imitació de la soledat (València 1990); i L'home no confia en la ciutat (Alzira 1996). Ha traduït les obres del portuguès Eugénio de Andrade, Matèria solar (València 1987); del gallec Xosé María Díaz Castro Nimbes (València 1998), i del novel·lista brasiler Rubem Fonseca, El cas Morel (Alzira 1994). Es troba representat, entre altres, en les antologies: 6 poetes 83 (Barcelona, 1983), Camp de mines. Poesia catalana del PV 1980-1990 (València, 1991), Herba de prat. Poemes d'àneu (Lleida, 1996), Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del s. XX (Alzira, 1997), i Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània (Barcelona, 2001). Ha escrit conjuntament amb Jordi Garcia Vilar l'obra de teatre infantil La llegenda del drac i la princesa (Alzira 1997).

Ilhan Berk

Es llicencià en filologia francesa a l'Institut d'Educació Gazi el1945. Va dedicar-se a la docència i a la traducció fins a la seva jubilació. Els seus primers poemes, en la línia del realisme socialista, descrivien la vida agrícola i industrial i la cruesa de la lluita per fer-se un lloc en la vida urbana. Guiada per ideals de justícia i llibertat, la seva poesia reflectia també una celebració de la vida, plena d'amor, esperança i «joie de vivre». La poesia turca vivia l'influx d'un postsimbolisme que pouava únicament en la imatge, la metàfora i la recerca en el llenguatge, i ell hi oposava poesia narrativa, de continguts. Influït per la poesia moderna europea, va contribuir a popularitzar-la entre el públic turc gràcies a les seves traduccions d'autors com Arthur Rimbaud (1962) i antologies de poesia amorosa (1962) i poesia del món (1969). Els temes de la seva poesia van des d'Homer, Mesopotàmia i l'Antic Egipte fins a les vides de les minories de BeyoÄŸlu, les impressions de la vida urbana d'Istambul i Ankara, la sexualitat, la natura, l'avorriment, la solitud i la mort. Diverses obres seves han merescut premis importants en el seu país: «Kül» (Cendres, 1978), «Deniz Eskisi» (El mar estacional), i diversos premis els anys 1980, 1982, i 1988. Dos dels seus llibres han estat traduïts al castellà són: Rio Hermoso (1995) i Mar de Galilea (2005)

Noemí Bibolas

Noemí Bibolas ha participat en projectes editorials com les revistes Quimera, Lletra de Canvi i Ajoblanco. Ha col·laborat en premsa escrita (suplement Avui) i ràdio (Catalunya Cultura). Ha portat la premsa d'alguns curtmetratges (El rugido de la mantis ). Ha treballat en els departaments de premsa d'editorials com Enciclopèdia Catalana, Columna i actualment en el d'Edicions 62. No passa res és el seu primer llibre. Ha estat publicat per Pagès Editors i va ser Premi Benet Ribas en els Premis Recull 2001.

Lala Blay

És llicenciada en Filosofia i Belles Arts i actualment treballa com a professora d'art a l'Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Ha guanyat la XXXVI edició del Premi Recull - Benet Ribas amb el llibre Liebeslied (Pagès Editors) i ha publicat poemes a la revista SERTA (Revista iberorománica de pensamiento poético) de la UNED.

Tanella Boni

...

Nicole Brossard

Combina la poesia amb la novel·la i l'assaig. El francès és la seva llengua de creació. Ha publicat més de trenta títols. Le Centre blanc (1978), Le Désert mauve (1987), Langues obscures (1992) i Baroque d'aube (1995) són alguns dels seus llibres més coneguts. El 1991 va publicar, juntament amb Lisette Girouard, Anthologie de la poésie des femmes au Québec (1677-1988). Ha estat guardonada dues vegades amb el Prix du Gouverneur général (1974 i 1984), i el 1991 va guanyar el Prix Athanase-David. El 1994 va ingressar a l'Académie des Lettres du Québec. Cinc dels seus llibres han estat traduïts al castellà. És membre de l'Acadèmia Mundial de Poesia.

Dionisio Cañas

és un dels poetes espanyols més lliures, innovadors i inclassificables. És catedràtic de literatura a la Universitat de Nova York. Des de 1973 resideix en aquesta ciutat, on és especialment conegut en l'àmbit de la poesia hispana. Abans de traslladar-s'hi havia viscut 8 anys a França. Ha publicat nou poemaris. Els més recents són El fin de las razas felices (1987), El gran criminal (1997) i Corazón de perro (2002), inspirat en els fets de l'11 de setembre. Aquests dos darrers evolucionen en la frontera de la poesia i la narrativa. També ha escrit crítica literària. En aquest gènere destaquen Poesia i percepción (1984), El poeta i la ciudad (1994). Memorias de un mirón (Voyerismo y sociedad), (2002), és l'últim llibre d'assaig que ha publicat. Pertany al grup d'artistes Estrujenbank, juntament amb Juan Ugalde i Patricia Gadea. Ha realitzat nombroses performances a Estats Units i a Espanya que s'emmarquen en un activisme poètic transgressor.

Lluís Calvo

Ha publicat deu llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (1987), A contrallum (1989), La llunyania (1993), L'estret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001) i El buit i la medusa (2002). Té en premsa el llibre de poemes La tirania del discurs (2003). També ha publicat dues novel·les: Aconitum (1999) i Electra i la carretera (2001) i té en premsa L'expulsió del paradís. Ha guanyat premis com ara l'Amadeu Oller, Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal i els Jocs Florals de Barcelona en l'edició de l'any 2002, entre d'altres. És responsable de la pàgina web Daltabaix poètic! http://www.sant-cugat.net/daltabaix i impulsor, juntament amb Pedro Valdeolmillos, del web Epimone, dedicat a la ciberpoesia: http://meltemi.info/epimone

Juan Carlos Mestre