FÀUSTICA
Feliu Formosa

Per a Segimon Serrallonga

Poder llançar de tant en tant
Alguna ullada escadussera
A la pròpia posteritat
I mentre el món no s’extingeixi
Tenir-hi alguna cosa a dir

Quedar citat d’aquí a uns quants segles
Per a un sopar amb en Segimon
Serrallonga en un restaurant
Que ens permeti passar per alt
Certs progressos imprevisibles
I conservar pura la idea
De les coses que ja tenim
És a dir seguir compartint

Que no es perdés la saviesa
Que ell porta dins ni aquest afecte
Que em mou la mà per adreçar-m’hi
Ni la paraula que ens connecta
Ni la ironia que ens preserva

De Cap claredat no dorm , 2001.