Barcelona, com a ciutat integrada dins l'Estat espanyol, queda supeditada jeràrquicament a allò que disposa la Constitució i com a capital de Catalunya al que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

La Constitució, norma bàsica que garanteix la convivència democràtica que caracteritza tots els estats integrants de la Comunitat Europea, neix amb la voluntat d'establir, entre altres, el marc que ha de consolidar un Estat de dret que asseguri l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular, posar-hi les bases que assegurin a tots els ciutadans una qualitat de vida digna i, per damunt de tot, establir una societat democràtica avançada.

Però allò que singularitza la Constitució Espanyola d'entre la resta de les europees és, sens dubte, l'esforç manifest per protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, les seves llengües i institucions.

En aquest context, i condicionat per la realitat històrica que singularitza el territori espanyol, va néixer la necessitat d'organitzar políticament l'Estat a través de les seves administracions: l'estatal, (a traves del Congrés i del Senat), la perifèrica (a través de les diputacions i les delegacions provincials dels ministeris), l'autonòmica (els governs propis de cadascuna de les comunitats autònomes) i la local (els ajuntaments)

L'Administració autonòmica, segons la Constitució de 1978, està configurada per cadascun dels conjunts formats per les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes i una entitat històrica que els capacita per a l'autogovern i els permet plena capacitat legislativa dins del territori que els és propi.

Tot això, en el cas català, s'instrumentalitza amb la Generalitat de Catalunya. Aquest és un òrgan d'autogovern de Catalunya i està integrat pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
No és una institució de nova creació; va ser establerta per les Corts Catalanes reunides a Cervera l'any 1359 sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. El precedent immediat de l'actual Generalitat és la Generalitat republicana dels anys 1931-1939.
Els procediments i normes pels guals es regeix l'esmentat autogovern és l'Estatut, en el qual queden definides, clarament, les institucions polítiques que configuren la Generalitat de Catalunya, les seves competències i les seves relacions amb l'Estat.

Tal com trobarem en la Constitució, l'Estatut, com a norma institucional bàsica del territori català, estructura l'organització territorial de Catalunya en municipis i comarques, a més de demarcacions supracomarcals.

Com a resultat de tot el que s'ha esmentat, el municipi adquireix un pes específic en l'estructura de l'Estat i assoleix una personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a l'acompliment de les seves finalitats. Segons la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia, el municipi es constitueix com un element bàsic de l'estructura política de l'Estat espanyol.

Definit políticament com la representació de l'administració més propera al ciutadà, manté amb aquest un triple vincle en quant a la representació d'una circumscripció territorial (o territori que el representa), de pertinença a un grup de població (a través dels padrons o registres municipals) i d'incloure'l en una organització política estructurada i concreta: l'Ajuntament.

Règim especial de l'Ajuntament de Barcelona

La llei de Règim Local va donar un caire especial a l'Ajuntament de Barcelona (conjuntament amb el de Madrid). Entre altres prerrogatives, li atorga una normativa d'organització i administració particular que li permet mantenir un sistema especial de relacions amb el Govern central. També atorga a l'alcalde unes facultats més àmplies mitjançant comissions municipals executives, amb composició mixta de regidors i delegats; reordena la hisenda local i reconeix el fet metropolità amb la creació de comissions urbanístiques i serveis comuns de Barcelona i altres municipis.

La nova Carta Municipal serà l'instrument legal en un marc democràtic i d'autonomia que definirà l'especificitat de Barcelona.
© Ajuntament de Barcelona