Passat

L'any 1640, durant la revolta contra Felip IV, es va construir la primera fortificació al cim de la muntanya de Montjuïc, amb forma de quadrilàter, revestida de pedra i fang, i des d'on es va rebutjar l'assalt de les tropes castellanes de Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel, marquès dels Vélez, el 26 de gener de 1641 (batalla de Montjuïc).

L'any 1694 el fortí es va convertir en un castell i la planta ocupava tota la part plana del cim, amb tres baluards mirant cap a terra i una línia de dents de serra mirant al mar.

Durant la guerra de Successió espanyola, la caiguda del castell en mans de Charles Mordaunt, Lord Peterborough, el 17 de setembre de 1705, va ser un factor que va inclinar els catalans cap a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. Felip V el va recuperar el 25 d'abril de 1706, però el va perdre de nou el 12 de maig del mateix any, i no va tornar al seu poder fins el 12 de setembre de 1714, quan, conforme a l'article cinquè de les capitulacions, que el mateix dia el duc de Berwick va proposar a la ciutat de Barcelona, va ser lliurat a les tropes borbòniques.

L'any 1751, l'enginyer militar Juan Martín Cermeño va fer derruir l'antic fortí del 1640, que encara restava entre les noves parets, i va acabar de donar forma al conjunt de fortificacions, dotant-lo de serveis i cisternes, una d'aquestes d'aigua potable, i hi va fer excavar el fossat. Entre el 1779 i el 1799 s'hi van fer diverses obres per poder acollir el doble de persones i s’hi van fer cuines i fogons per alimentar 3.000 persones, i el castell va prendre l'aspecte que ha conservat fins ara. Va ser també aleshores quan es va dotar d'artilleria, amb unes 120 boques de foc.

El 13 de febrer de 1808, tropes franceses van entrar a Barcelona amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. En un principi havien de romandre tres dies a la ciutat, però el 29 de febrer de 1808 un cos de tropes imperials de Napoleó, al comandament del coronel Floresti, va pujar a la muntanya de Montjuïc per apoderar-se del castell i ho va aconseguir, amb el malestar de les tropes que hi havia perquè el capità general del Principat havia rebut ordre de la pròpia Cort de rebre benèvolament les tropes napoleòniques.

L’any 1842, durant la regència del general Espartero, la ciutat va ser bombardejada des del castell per sufocar un aixecament revolucionari i l’any següent el general Prim va ordenar un altre bombardeig de Barcelona, on es van llançar més de 2.500 projectils durant els 81 dies que va durar el setge de les tropes governamentals.

En la dècada del 1890 s'hi va tancar els obrers involucrats en l'onada de violència anarquista. El 1909 s'hi va tancar també els detinguts durant la Setmana Tràgica, moment en què, també a Montjuïc, es va afusellar el pedagog català creador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. L’any 1919 hi va haver més de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte de la Canadenca; el 1936 es va omplir de presos de dretes, i del 1936 al 1938, a més de continuar com a presó, s'hi van afusellar 173 persones. El 15 d'octubre de 1940 hi va morir afusellat el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

Fins el 1960 el castell es va mantenir com a presó militar i aleshores es va cedir a la ciutat sota la direcció i gestió de l’exèrcit de terra. Després de tres anys d'obres per condicionar-lo com a museu militar, el 24 de juny de 1963 Francisco Franco en va presidir la inauguració.

Present

Una ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona. Gestions i reunions posteriors van permetre que el Castell de Montjuïc tornés a la ciutat com a equipament municipal, i, finalment, sigui propietat de tots els barcelonins i les barcelonines.

El 15 de juny de 2008, se'n va voler celebrar la recuperació per a usos civils, socials i culturals amb una gran festa popular. Hi va haver una “invasió” d’unes 40.000 persones, que van ocupar tots els espais del castell i el van conquerir juntament amb els trabucaires, gegants, grallers, falcons, grups de dansa, una exposició, concerts i tallers que van ajudar que es coneguessin gran part dels racons del castell.

Per acabar la jornada de recuperació de l’espai per a ús dels ciutadans i les ciutadanes, al fossat de Santa Eulàlia en Raimon va oferir un concert en record i homenatge al president de la Generalitat Lluís Companys i al pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia.

Avui dia hi ha l'exposició "Barcelona té castell", instal·lada al baluard de Santa Amàlia, que explica els nous usos que tindrà el castell alhora que recorda el passat de la fortalesa.

BARCELONA TÉ CASTELL !

Els usos futurs del Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc és a punt d’iniciar una nova etapa de la seva dilatada existència. Havent perdut la condició de fortalesa pròpiament dita ja fa més d’un segle, ha estat destinat a diferents usos castrenses i també civils, sense acabar de trobar una funció plenament proporcionada a la seva entitat. Decaigut i mal vist pels ciutadans i les ciutadanes, fins i tot reduït a la condició menor d’atracció turística, necessita recuperar el paper urbà que l’emplaçament i la singularitat arquitectònica exigeixen.

La cessió a la ciutat obre la porta a usos nous i estimulants. Uns usos que, en primer lloc, rescatin els importants valors patrimonials que el castell atresora. I uns usos que, en segon lloc, responguin a les noves demandes de la societat. Per això està en curs d’establiment un pla d’usos i funcions, les línies mestres del qual queden recollides en aquesta exposició. L’exposició ja és, per ella mateixa, una mostra d’aquestes noves funcions. Permet accedir a parts del castell que abans mai no s'havien obert al públic i permet entreveure, també, les possibilitats d’un castell museïtzat a fons.

"Barcelona té castell!": una denominació que és alhora una declaració d’intencions. El futur pla d’usos i sobretot, és clar, la ulterior posada en marxa s’encarregaran de convertir-la en realitat. Barcelona té castell i en gaudirà. Aquesta exposició ho anuncia i prefigura.

Ramon Folch

Comissari de "Barcelona té castell!"

"Barcelona té castell!"

Dissabtes de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores, i diumenges i festius de 10.00 a 15.00 hores

Baluard de Santa Amàlia

Entrada lliure

Futur

La rehabilitació del castell començarà el 2009, es durà a terme progressivament en diferents etapes, i farà que aquesta construcció esdevingui una fortalesa oberta envoltada de jardins, un espai per a la formació, la relació, el lleure i la cultura, i que tindrà tres grans equipaments:

El Centre Internacional per la Pau

serà un espai per experimentar la pau, el diàleg, la formació i la recerca en la prevenció, gestió i resolució de conflictes, així com per fomentar la cultura de la pau.

L’Espai de la Memòria

farà uns recorreguts temàtics per la història del castell a través dels diferents espais de la fortalesa i serà un espai interpretatiu on s'explicaran les dilatades relacions del castell amb la ciutat de Barcelona, la història dels conflictes, s'hi exhibiran peces diverses, etc.

El Centre d’Interpretació de la Muntanya de Montjuïc

permetrà conèixer a fons la muntanya de Montjuïc. Presentarà la història geològica i biològica de l’entorn i l’activitat humana des dels primers pobladors fins als nostres dies. S'adreçarà als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, als visitants i als turistes, i tindrà també un públic especialitzat, com ara geògrafs, naturalistes, paisatgistes, sociòlegs, urbanistes i altres estudiosos.

A més dels tres nous equipaments hi haurà dos aspectes per tenir en compte:

L’Espai d’Informació i Acollida

facilitarà informació sobre les instal·lacions i els equipaments culturals, socials i esportius, els serveis, els horaris i tot allò que hi ha a la muntanya, i posarà, així, Montjuïc a l’abast dels visitants.

Activitats culturals:

També es programaran activitats socials i culturals tenint en compte el calendari festiu de la ciutat i els esdeveniments històrics del castell. Hi haurà una programació pròpia i també es valoraran les propostes que surtin del dinamisme d’entitats, associacions i col·lectius.