
D’aquell Raval que va ser el barri obrer
més dens d’Europa entre el 1770 i el 1840
ja només en queda l’evocació romàntica.
El Xino literari, bohemi i sexualment
promiscu que va descobrir inter-
nacionalment l’escriptor francès Jean
Genet és ara un dels principals exponents
de la nova Barcelona cosmopolita. L’origen
del barri arrenca abans del segle XIV, quan
es van construir les muralles que
l’encerclaven. El Raval era llavors només
un camp obert organitzat entorn de
l’estructura dels antics camins romans,
amb terres cultivades que proveïen
d’aliments la ciutat de Barcelona. El
tancament va deixar dins les muralles una
gran quantitat de sòl edificable, on es van
construir nombrosos convents. Així, el
Raval va anar perdent la seva personalitat
rural, tot i que la urbanització avançava
lentament. A començaments del segle
XVIII, les indústries es van començar a
intercalar entre els horts, els convents i les
cases gremials, i entre el 1770 i el 1840 va
tenir lloc la industrialització
definitiva del barri.
Van
aparèixer nous carrers amb
fàbriques i habitatges per als
treballadors, fins a convertir-lo
en el barri més dens d’Europa.
A principis del segle XX, el Raval
continuava tenint una
composició social treballadora
i popular, i va ser el bressol dels
primers moviments obrers
barcelonins. La densitat de
població, la xarxa viària estreta
i tortuosa, la proximitat del port
i la dedicació de molts locals a bars i sales
d’espectacles van esdevenir carac-
terístiques del barri, que darrerament
també ha estat el principal receptor de
població immigrant. Des dels anys 80 fins
avui, l’Ajuntament de Barcelona ha
impulsat una decidida política de
reformes i rehabilitació d’habitatges
d’obertura d’espais lliures i de creació
d’equipaments veïnals i ciutadans. La
rambla del Raval, inaugurada el setembre
del 2000, o el Macba en són clars exemples
