La Barcelona dels Barris

El Raval

D’obrer a cosmopolita

D’aquell Raval que va ser el barri obrer més dens d’Europa entre el 1770 i el 1840 ja només en queda l’evocació romàntica. El Xino literari, bohemi i sexualment promiscu que va descobrir inter- nacionalment l’escriptor francès Jean Genet és ara un dels principals exponents de la nova Barcelona cosmopolita. L’origen del barri arrenca abans del segle XIV, quan es van construir les muralles que l’encerclaven. El Raval era llavors només un camp obert organitzat entorn de l’estructura dels antics camins romans, amb terres cultivades que proveïen d’aliments la ciutat de Barcelona. El tancament va deixar dins les muralles una gran quantitat de sòl edificable, on es van construir nombrosos convents. Així, el Raval va anar perdent la seva personalitat rural, tot i que la urbanització avançava lentament. A començaments del segle XVIII, les indústries es van començar a intercalar entre els horts, els convents i les cases gremials, i entre el 1770 i el 1840 va tenir lloc la industrialització definitiva del barri.

Van aparèixer nous carrers amb fàbriques i habitatges per als treballadors, fins a convertir-lo en el barri més dens d’Europa. A principis del segle XX, el Raval continuava tenint una composició social treballadora i popular, i va ser el bressol dels primers moviments obrers barcelonins. La densitat de població, la xarxa viària estreta i tortuosa, la proximitat del port i la dedicació de molts locals a bars i sales d’espectacles van esdevenir carac- terístiques del barri, que darrerament també ha estat el principal receptor de població immigrant. Des dels anys 80 fins avui, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una decidida política de reformes i rehabilitació d’habitatges d’obertura d’espais lliures i de creació d’equipaments veïnals i ciutadans. La rambla del Raval, inaugurada el setembre del 2000, o el Macba en són clars exemples