Durant els seus més de 20 anys d’existència, els premis han promogut una major presència social als mitjans, des de mirades reflexives i crítiques, per tal de contribuir a crear opinió entorn les grans qüestions que susciten debat social a la ciutat.

Els treballs que poden optar al premi en qualsevol de les seves modalitats (premsa, ràdio, televisió i internet) han d’haver estat publicats, emesos o difosos entre l’1 d’agost de 2013 i el 31 de juliol de 2014.

[+] Consultar les bases.

L’activitat, celebrada al Palau Lloctinent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó dins de la programació de la 5a Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya (RSC), va comptar amb la presència d’unes 60 persones.

Responsables i treballadors de Can Cet, empresa representant de la Xarxa d’Economia Social de Barcelona, i Softmachine, empresa representant de la Xarxa NUST, van exposar les seves experiències amb nous usos del temps entorn el tema “conciliació familiar i laboral: cost o inversió?”.

El debat entre les empreses i el públic va ser moderat per Marc Grau, investigador sobre treball-família i investigador en matèria de conciliació de la vida familiar i laboral a IESE. A més de definir conciliació i flexibilitat, el diàleg va ressaltar la importància de la gestió de l’ús del temps tant per a les empreses com per a les persones.

[+] Més informació.

El nou Pla és la continuïtat del primer aprovat l’any 2008, i incorpora millores i canvis sorgits de la valoració del primer Pla, així com del treball conjunt entre la Generalitat de Catalunya i el món associatiu, representat pel Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC).

L’objectiu del Pla 2014-2015 és poder disposar d’un instrument que, basat en un escenari ideal, pugui articular les actuacions que de manera individual, conjunta o coordinada, duran a terme tant les administracions com el mateix sector.

El PNAV emmarca tots els agents que intervenen en el territori i que interactuen entre aquests. Des d’aquesta visió s’aixequen les bases del PNAV 2014-2015, que entrelliga les actuacions que el Govern, les entitats, les empreses, les universitats i la resta d’agents aporten a la consolidació d’un marc comú, d’un full de ruta. Concretament, les bases del Pla es fonamenten en la idea de treballar des de la pròpia realitat portant les capacitats i talents de cada agent per respondre als reptes que s’han definit com a prioritaris per a l’enfortiment i la consolidació del món associatiu i de voluntariat, a través de l’impuls d’una estratègia comuna que gira entorn 2 blocs estratègics, 8 objectius i 16 mesures.

El Pla destaca no tant per dissenyar les diferents actuacions que cada un dels agents pot executar durant el període de temps de vigència del Pla, sinó justament per posar en comú aquestes estratègies per saber què podem fer tots junts per avançar cap a aquest objectiu comú de respecte, enfortiment i reconeixement de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya.

[+] Més informació.
[+] Consultar el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat 2014-2015.

El Recinte Modernista de Sant Pau va acollir la signatura d’aquest conveni, que va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i que preveu tractar la prevenció de problemes oftalmològics i la detecció precoç d’algunes patologies o complicacions oftalmològiques, així com el tractament i seguiment a aquelles persones que no es poden permetre prioritzar la seva salut ocular degut a la seva situació econòmica.

Segons aquest conveni, les federacions i entitats de la Taula del Tercer Sector de Catalunya i la Creu Roja a Catalunya, en coordinació amb els serveis socials bàsics, seran els encarregats de valorar els casos susceptibles de participar en aquest programa d’atenció oftalmològica.

La Fundació Barraquer és una entitat sense ànim de lucre que té l'objectiu de facilitar assistència oftalmològica per contribuir a millorar la salut visual de la població sense accés a cures sanitàries. Mitjançant aquest conveni amb administracions i entitats socials la Fundació ofereix prevenció i tractaments oftalmològics a persones en risc d’exclusió social.

[+] Més informació.

Es tracta d’una activitat que té caràcter obligatori, ja que forma part del currículum de manera transversal, i té com a objectiu garantir que els i les estudiants al llarg de la seva trajectòria escolar protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania i posin en pràctica els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

Aquest projecte, que s’ha fet amb caràcter experimental durant dos anys en més d’un centenar de centres amb molt bons resultats, s’acabarà estenent de manera progressiva a partir del curs que ve amb l’objectiu que en un termini de cinc anys es faci a tots els centres de Catalunya.

El Departament d’Ensenyament durà a terme el servei comunitari amb la col·laboració de diverses entitats. Una part de l’aprenentatge es realitzarà dins de l’horari escolar i una altra de servei actiu a la comunitat es durà a terme fora d’aquest horari d’acord amb les necessitats de cadascuna de les entitats col·laboradores, dedicant 20 hores a l’activitat, de les quals es preveu que un mínim de 10 siguin de servei actiu a la comunitat.

[+] Més informació.

L’Oficina és un espai de relació entre entitats del Tercer Sector i les empreses, amb l’objectiu de generar escenaris de cooperació que aportin valor a la societat, a les empreses i als treballadors i treballadores.

L’Oficina del Voluntariat Corporatiu de Barcelona posa a l’abast de les empreses diversos serveis gratuïts i de co-pagament com l’assessorament per la posada en marxa d’accions de voluntariat corporatiu alineats amb l’estratègia i els valors de la companyia, la vinculació directa i activa amb entitats del tercer sector o el disseny i la gestió integral del Pla de Voluntariat Corporatiu a l’empresa, entre d’altres. També ofereix serveis a les entitats relatius a l’assessorament en l’adaptació del Pla de Voluntariat de l’entitat per acollir el voluntariat corporatiu de forma efectiva o formació per aconseguir l’apropament a l’empresa i donar eines per establir una vinculació estratègica, entre d’altres serveis.

Es tracta d’una iniciativa promoguda per Ingenieria Social i l’Associació + Responsables, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

[+] Més informació.

Quina és la principal tasca de la Fundació IReS?

La principal tasca que destacaria de la Fundació IReS és la prevenció des de diversos àmbits. Treballem la prevenció de situacions de risc amb infants, joventut i famílies, la prevenció i actuació davant la violència familiar i de gènere, la prevenció de la delinqüència, sobretot en termes de justícia juvenil mitjançant mesures penals alternatives a la presó, i la prevenció de l’exclusió social des de l’Aferra’t, un projecte molt important per a nosaltres que treballa amb persones i famílies pobres amb l’objectiu d’evitar que aquest llindar de la pobresa porti a l’exclusió.

Treballeu la prevenció i actuació davant la violència. Com treballa IReS en aquest sentit?

Treballem la violència des d’un sentit integral, tant amb els homes que maltracten i homes maltractats, com amb dones maltractades o que maltracten, i sobretot, amb els infants víctimes de violència. Apostem per una intervenció integral de la violència, sense distinció de qui la produeixi o la visqui, creiem que etiquetar-la dificulta el canvi en ells i elles, en essència atenem a persones.

La Fundació IReS és una de les dues entitats que gestiona el Banc de Productes No Alimentaris. Què és? Què el singularitza?

Aquest Banc, que es va crear en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, és un servei que promou la captació i gestió de productes procedents de donacions d’empreses i altres entitats.

Inicialment vam començar treballant amb excedents d’empreses, amb qualsevol mena de producte (higiene, roba, sabates, joguines, etc.). La situació econòmica però ha canviat molt i, per tant, també els donatius. Arrel d’aquesta crisi tan impactant hem concentrat els nostres esforços en aquells productes més demandats, col·laborant amb les entitats de l’Acord i les entitats del barri i del districte (el districte 22@ i el districte de Sant Martí), i concentrant-nos en necessitats més concretes (higiene personal i neteja de la llar).

Des de la Fundació porteu a terme programes de prevenció i atenció social per a persones que compleixen mesures penals alternatives. Quina valoració feu sobre els resultats d’aquest programa en termes de reinserció social?

Una alternativa a la presó, entenent que són penes que s’apliquen a delictes petits, sempre és molt més rentable, tant social com econòmicament. Socialment s’evita treure a la persona del seu medi i es treballa una mesura que en sí mateixa és reeducativa o bé terapèutica –si es tracta d’una persona amb problemes de drogodependències o de salut mental-, adaptada al problema que tingui la persona i al delicte que hagi comés.

Una persona que està vivint en societat és més fàcil que sigui acceptada i integrada per la pròpia comunitat, ja que s’evita que visqui l’experiència de la presó i no necessiti fer l’important esforç de recuperar la seva vida anterior. Per tant, no hi ha un procés de reinserció, sinó un procés d’inclusió o un procés terapèutic en el seu medi sense haver de deixar la seva família o la seva feina, si en té.

Hi ha diverses estadístiques del Departament de Justícia i d’altres països d’Europa que apliquen aquest tipus de mesures que demostren que en termes de reincidència són més eficients les mesures penals alternatives a la presó.

La Fundació IReS va atendre l’any 2013 un total de 7.767 persones a Catalunya i Balears, de les quals un 44% van ser ateses per programes de justícia amb mesures penals alternatives.

Com valora la resposta que està donant la ciutat de Barcelona als reptes i les necessitats que planteja el moment actual?

Crec que la resposta que està donant l’Ajuntament de Barcelona està molt orientada a temes de pobresa i exclusió, i en aquests moments també està apostant per temes d’ocupació juvenil.

Això és un repte i és una necessitat perquè Barcelona té moltes persones aturades i, també, perquè moltes persones venen a la ciutat pensant que hi trobaran una oportunitat i després la situació no és tan fàcil.

Quins desafiaments creu que té pendents la ciutat de Barcelona en termes d’inclusió social?

A nivell de ciutat un dels principals desafiaments és l’habitatge; la base per poder fer un procés d’inclusió. Barcelona és una ciutat molt solidària i la societat civil està molt organitzada, però no pot solucionar el problema de l’habitatge. Es busquen solucions globals que acaben sent poc eficients i potser valdria més regular a nivell administratiu i cercar solucions que s’adaptin millor a les persones.

Un altre tema pendent és l’ocupació, per la independència i l’autoestima de les persones. La feina és un element integrador essencial.

La Fundació IReS és membre del Consell de Govern i de diverses Xarxes d’acció de l’Acord. Com valora la trajectòria de l’Acord Ciutadà? Quin valor aporta el treball en xarxa en l’àmbit social?

L’Acord Ciutadà és un bon projecte i no és només un discurs. Una de les maneres de posar-ho en pràctica, a banda de treballar i d’impulsar l’Estratègia Compartida, és demostrar-ho treballant en xarxa amb la resta d’entitats i amb l’Ajuntament. Com més treballem en xarxa, menys dupliquem, a més gent arribem, més ens coordinem, i reverteix en un benefici per a la ciutadania, sobretot per a aquelles persones amb majors dificultats i aquelles més vulnerables.

És important poder participar en la gestió dels temes municipals, en el nostre cas en l’àmbit social, i l’Acord permet fer-ho d’una manera senzilla. És una forma molt directe de participar, tant per explicar amb què ens trobem com per la possibilitat d’aportar solucions, alternatives, temes innovadors des del punt de vista de la societat civil, que estem a peu de barri i de districte.

A la Jornada Anual de l’Acord Ciutadà el Consell de Govern de l’Acord vau signar una declaració de Compromís per continuar impulsant l’Estratègia Compartida per una ciutat més inclusiva. Què implica aquesta Estratègia Compartida?

L’Estratègia Compartida és un punt més d’aquesta participació, d’aquest treball conjunt entre l’Ajuntament i les entitats socials de la ciutat, unes entitats molt diverses que representem a molts col·lectius.

El més important d’aquesta Estratègia Compartida, no és tant l’estratègia en sí, sinó el fet que és compartida. Posar-se d’acord l’Administració amb la societat civil, i poder treballar conjuntament cap a uns objectius compartits, vol dir que els esforços de tots es canalitzen en una mateixa direcció, fet que acostuma a ser molt més eficient. Cal reconèixer, en aquest sentit, l’aposta de l’Ajuntament per aquesta manera de treballar, que pot ser una bona pràctica per altres ciutats que s’estan plantejant com fer determinades coses.

Crec que si aquesta Estratègia es desenvolupa com està previst, a la llarga podríem tenir un mapa de la ciutat de Barcelona amb tots els recursos públics i privats existents, en què no es dupliqui res i que ens permeti arribar gairebé a tota la ciutadania.

Per acabar, quin missatge voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Cal treballar plegats perquè al final puguem tenir un mapa amb tots els recursos socials de la ciutat de Barcelona, públics i privats, a disposició dels ciutadans i ciutadanes. És a dir, aconseguir que des de qualsevol punt d’informació la ciutadania pugui conèixer quins serveis tenen més pròxims. La ciutat de Barcelona és molt gran, però l’objectiu final hauria d’anar en aquest camí i de moment crec que anem en una bona direcció.

La nova seu, situada al carrer Llacuna, és de 1.700 metres quadrats, gairebé sis vegades més gran que l’anterior del carrer Comerç, i permetrà acollir més de 100 persones en casos d’emergència. Té 108 lliteres que permetran allotjar de manera temporal totes aquelles persones que es quedin sense un lloc on dormir, per exemple, en casos d’emergència, com incendis o onades de fred. També permet donar servei a famílies en situació de vulnerabilitat. El nou centre facilitarà l’atenció de situacions que abans estaven desateses a la nostra ciutat; situacions que fins ara no tenien un suport psicològic immediat.

L’equipament, que ja està en funcionament, ofereix un servei d’atenció psicosocial permanent, que atén qualsevol situació d’urgència i d’emergència social a la ciutat, durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Un equip d’unes 60 persones format per psicòlegs/es, treballadors/es socials i tècnics/ques, especialitzats en l’atenció a persones o famílies que es troben en situacions de crisi, donen resposta immediata a persones o famílies.


S’atenen, entre d’altres casos, persones grans o infants que pateixen desatenció o han patit una pèrdua sobtada d’autonomia; dones víctimes de violència de gènere; persones que han perdut de forma inesperada el seu habitatge; persones que han patit una pèrdua inesperada, i que ha desestabilitzat greument la seva rutina quotidiana; o ciutadans sense recursos econòmics que necessiten ajuda de forma immediata (medicació urgent, alimentació o qualsevol necessitat bàsica). Pot rebre aquests serveis qualsevol persona que es trobi en alguna d’aquestes situacions a la ciutat de Barcelona, sigui o no resident. El CUESB actua en base a una actitud de resiliència, treballant per ajudar les persones a afrontar i sobreposar-se a les adversitats, per recuperar-se i reprendre la seva vida.

El servei d’urgències i emergències socials s’estructura en 5 àmbits:

• Servei d’urgències socials, que garanteix la cobertura bàsica de les necessitats més primàries.
  
• Servei d’emergències socials, que intervé davant de qualsevol situació d’emergència com incendis, explosions i inundacions.
  
• Servei d’estades breus, que acull a persones que com a conseqüència d’una emergència momentàniament no poden retornar al seu domicili habitual.
  
• Centre d’acolliment nocturn d’emergències, que tracta de prevenir les conseqüències que pot tenir una baixada de les temperatures en les persones que pernocten a la via pública.
  
• La unitat d’anàlisis de risc de prevenció, que dissenya actuacions per identificar, avaluar i evitar situacions de risc.
  

Davant d’una situació d’urgència o emergència, el CUESB sempre actua de forma transversal i coordinada amb altres serveis com els Bombers, la Guàrdia Urbana, centres especialitzats amb la gent gran o el Servei d’Emergències Mèdiques, entre d’altres serveis. Una vegada s’ha donat una resposta immediata a aquestes situacions d’urgència o crisi social i s’ha proporcionat l’atenció necessària, el Centre deriva la persona o la família a la xarxa de serveis socials municipals, com el centre de serveis socials del barri o altres serveis especialitzats, perquè puguin rebre un suport psicosocial.

El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona va atendre l’any 2013 a unes 20.000 persones, un 30% més que l’any anterior. El nou edifici permetrà guanyar capacitat d’acollida davant l’augment de la demanda social i adaptar-se millor a les necessitats de la ciutat.

[+] Més informació.

L'informe, escrit per Pilar Garcia Almirall, catedràtica del UPC, Blanca Gutiérrez Valdivia, sociòloga urbana, i Adriana Ciocoletto, arquitecta, avalua les polítiques urbanes per a la integració socioespacial, centrant-se en els reptes i oportunitats que aporten per a la inclusió social de la població immigrant.

[+] Consultar l’informe.

Els representants de les 4.000 entitats socials catalanes que conformen la Taula li van exposar al President Mas un balanç equilibrat de la situació durant el darrer any, valorant positivament els avenços que ha fet el Govern i les coses que han anat bé, i aquells aspectes en què caldria avançar, plantejant noves propostes per al futur en relació a diversos temes pendents com la situació de pobresa a les llars, el difícil manteniment o accés a l’habitatge, la manca d’ocupació o la major vulnerabilitat de les persones dependents o amb discapacitat.

La Taula va destacar com una de les mesures urgents i addicionals la posada en marxa d’una nova prestació que permeti assegurar uns ingressos mínims de 465 euros mensuals a les 34.000 famílies catalanes amb fills o filles o persones dependents al seu càrrec que no disposen de cap tipus d’ingrés. També va ressaltar la importància que el Govern reprengui els ajuts a la dependència que va suspendre al setembre de 2013, prioritzant aquelles persones amb pocs recursos que no es poden pagar el servei que necessiten.

[+] Més informació.

Salvador Busquets és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, i ha desenvolupat la seva trajectòria en l’empresa privada fins l’any 1995 en què es va incorporar a l’organització Arrels Fundació com a coordinador general i posteriorment com a director de l’entitat, on ha prestat els seus serveis durant disset anys. Ha estat membre de diferents plataformes vinculades amb la pobresa i l’exclusió social, com ECAS, el Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat de Catalunya (CAPSIF) i el Grup de Treball d’Habitatge de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, entre d’altres.

[+] Més informació.

La Federació s’ha constituït amb la participació de sis associacions d’arreu de Catalunya: ADEMM Associació Pro Salut Mental, ActivaMent Catalunya Associació, Associació Sociocultural Radio Nikosia, Associació Emilia Barcelona, Associació AADDMM Terraferma i Associació Grup de Teatre Imagina.

La unió respon a la necessitat de lluitar contra situacions de vulneració de drets fonamentals i promoure noves polítiques que fomentin la participació directa de les persones amb problemes de salut mental, esperant que la tasca de la Federació tingui un impacte positiu per millorar la salut mental a Catalunya.

[+] Més informació.

Antonio Guillén serà durant els propers 4 anys president d’aquesta organització que treballa des de fa 43 anys per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i la millora de la seva qualitat de vida. La Federació ECOM actualment aplega 185 associacions de persones amb discapacitat física de tota Espanya.

[+] Més informació.

La Fundació Alzheimer Catalunya i la Fundació Vella Terra organitzen un curs de nivell bàsic sobre la utilització del DCM (Dementia Care Mapping), una metodologia d’observació dissenyada per poder determinar la qualitat de l’atenció que reben les persones amb demència, que s’utilitza com a instrument per al desenvolupament de les pràctiques assistencials centrades en la persona i també com a eina per a la recerca.

El curs cobreix la filosofia sobre la relació/atenció centrada en la persona, les quatre categories de codificació utilitzades durant l’observació, les regles i normes per fer la codificació, el processament de les dades i qüestions pràctiques en relació a la conducció de les sessions de preparació dels equips per fer una observació en una unitat i per fer la devolució per part de la persona que ha estat fent el mapa.

Es tracta d’un curs intensiu de 3 dies amb un examen formal a la finalització, on es forma als participants per ser capaços d’utilitzar aquesta metodologia en el seu lloc de treball.

[+] Més informació i inscripcions (fins el divendres 22 d’agost).

ECAS i la Fundació SURT organitzen el mes setembre un curs sobre “L’abordatge de la violència masclista des d’una perspectiva intercultural”.

El curs, que tindrà lloc en quatre sessions els dimarts 9, 16, 23 i 30 de setembre, pretén oferir eines i estratègies per a l’abordatge de la violència masclista des d’una perspectiva intercultural.

Els objectius específics del curs són analitzar la violència masclista des d’una visió intercultural, donar a conèixer la situació de les dones migrades que pateixen violència masclista, i facilitar eines de detecció i d’intervenció davant de casos de maltractament a dones de cultures diferents.

La formació és gratuïta i es dirigeix a professionals d’entitats socials.

[+] Més informació i inscripcions.

Penja les teves imatges a Instagram amb les etiquetes #InstaCEESC i #educaciósocial i sigues una de les persones o entitats que guanyin la possibilitat d’il·lustrar el Calendari del CEESC 2015.

El lema d'aquesta segona edició del concurs, organitzat pel Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, és “L’amor és CEESC”, que aglutinarà temàticament les fotografies, amb la intenció de visualitzar la importància de la perspectiva socioafectiva integral que el col·lectiu de professionals incorpora en la seva acció educativa diàriament i la necessitat d’estimar la pròpia feina, inherent a tota bona praxi professional.

Sota el lema del concurs hi tenen cabuda qualsevol de les activitats pròpies dels educadors i les educadores socials i els seus usuaris i usuàries, en cadascun dels àmbits on es desenvolupen (infància, serveis socials bàsics, salut mental, etc.).

[+] Bases del concurs.