El premi està obert a tots els treballs que s’hagin fet públics, en qualsevol de les seves modalitats (premsa, ràdio, televisió i internet), entre l’1 d’agost de 2011 i el 31 de juliol de 2012.

[+] Consultar les bases.

Majoritàriament durant el mes d’octubre, però també durant els mesos de novembre i desembre, s’han programat un ampli ventall de propostes adreçades a les persones grans amb la voluntat de potenciar una vida activa i l’intercanvi entre generacions: caminades intergeneracionals, debats, jornades per compartir experiències, cinema intergeneracional i concerts, entre d’altres actes.

I és que, la gent gran no s’arruga!

[+] Més informació i programa d’activitats.
[+] Segueix tota l’actualitat al Twitter.
[+] Visita el Facebook.

Vol ser un recurs de lleure inclusiu i de qualitat oferint una gran quantitat d’espectacles de L’Auditori, el Teatre Nacional, el Teatre Lliure, el Palau de la Música i el Mercat de les flors.

Els i les professionals de centres socials que hi estiguin interessades/des poden assistir, dijous 13 de setembre a les 12 hores a L’Auditori, a la presentació de la programació cultural del proper trimestre per poder fer una millor tria a l’hora de demanar espectacles.

Dia: dijous 13 de setembre, 12 hores.
Lloc: L’Auditori (c/ Lepant 150).

[+] Més informació i inscripcions a la sessió de presentació.

Mitjançant aquest projecte es volen detectar elements clau d’empatia urbana o processos “de baix a dalt” que incideixin en la configuració del teixit urbà; accions urbanes que aborden desequilibris concrets i ofereixen solucions creatives per a la vida diària.

El projecte planteja la celebració de 3 workshops (teixit urbà, participació i cultura col·lectiva) com a espais de trobada, treball i investigació per afavorir la circulació de persones i idees.

[+] Més informació.

L’objectiu de l’empresa és la reinserció sociolaboral d’aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social a causa de la crisi econòmica. Paral·lelament, contribueix a promocionar l’eco-desenvolupament, l’ecologia, l’economia social i les energies netes com a forma de vida i treball.

La Fundació Benallar, creada l’octubre de 2002, promou i facilita l’acollida i la convivència en igualtat en tots els àmbits de la població immigrada.

[+] Més informació.

La xarxa serà un dels eixos des dels quals desenvolupar els objectius de la nova línia d’Economia Social, que a partir de l’1 de setembre ha posat en marxa Barcelona Activa amb la voluntat de potenciar l’economia social a la ciutat.

Des de la xarxa es continuarà treballant entorn la inserció laboral dels col·lectius amb especials dificultats, l’impuls de l’emprenedoria social i la innovació social, així com la potenciació i visualització de bones pràctiques d’empreses socials i de RSC en l’empresa ordinària.

Quins objectius té la Federació?

El nostre objectiu fonamental és facilitar un espai d'intercanvi i suport a les entitats que treballen en l'àmbit de les drogodependències, i representar-les de forma col·lectiva davant la societat i les administracions, promovent solucions i alternatives a les problemàtiques que generen les drogodependències en els individus i en la pròpia societat. Defensem, per a les persones afectades, un model d’atenció integral (biològic, psicològic, social i educatiu) i integrador, que contempli la seva inserció social.

Intentem que les drogues no es vegin estrictament com un problema personal i familiar, sinó com un problema social i de salut pública que requereix un compromís conjunt de la societat per donar-hi resposta.

Parlava d’un model bio-psicosocial de tractament.

Efectivament. Cada persona i situació en què es viu la drogodependència és diferent, fet que fa necessari individualitzar l’atenció a partir d’una avaluació i diagnòstic cas per cas. Un diagnòstic que permeti detectar altres problemes associats com serien els de tipus físic, de salut mental, els socials, educatius, etc. Sense aquesta diagnosi global és impossible planificar i dur a terme un procés de rehabilitació i inserció adient. Si només tractem un d’aquests elements, assolirem poc o res. Les drogues no només son un problema de salut física.

Treballar per a les persones drogodependents vol dir millorar la qualitat de vida de l’individu, la família i l’entorn social on es desenvolupa.

Com ha evolucionat la problemàtica de les drogodependències al llarg dels anys?

Als anys vuitanta el rebuig social era tan fort que era necessari lluitar per tal que existissin els serveis d’atenció i tractament. Vam fer molta feina per conscienciar, tant a la ciutadania com a l’Administració, i fer entendre que els serveis i equipaments que avui tenim en funcionament eren necessaris.

S’ha passat d’una problemàtica –les drogues- que era la tercera preocupació dels espanyols a una invisibilitat total. Avui en dia la percepció social del problema ha minvat, malgrat que les demandes de tractament siguin les mateixes i les famílies continuïn patint. No es consumeix tanta heroïna, però va augmentant la problemàtica de consum de cocaïna, alcohol i altres tipus de drogues. Els problemes associats i les conseqüències negatives a nivell personal, social i de salut pública persisteixen.

Com creus que es pot canviar aquesta percepció?

Crec que els responsables de l’Administració i els professionals que ens dediquem a aquest temàtica hauríem de fer un esforç per explicar més la realitat del problema de les drogues i fer visible la necessitat d’una xarxa d’atenció especialitzada de tractament i prevenció, com els beneficis que impliquen per a moltes famílies i per a la col·lectivitat.

Ens consta que en més d’una ocasió han tingut problemes amb la ubicació dels equipaments d’atenció a persones drogodependents.

Malauradament, avui continua existint un important rebuig social vers qualsevol equipament social, però sobretot existeix en el cas dels equipaments per a persones drogodependents. Segurament aquests equipaments no són necessaris a tots els barris però si cal que existeixin en aquelles zones on hi ha més demanda d’atenció per tal de garantir accessibilitat i atenció, que revertirà en la millora de les persones i del propi barri en el seu conjunt.

La situació és ben diferent a la de fa 30 anys quan, malgrat el rebuig social que comportaven les drogues, les associacions de veïns col·laboraven molt amb les associacions dedicades a l’atenció de les drogodependències per tal de reivindicar la importància d’una xarxa especialitzada d’atenció.

El problema de les drogues és que es parla des de la por i s’obstaculitza un diàleg serè i contrastat sobre els beneficis reals que ens aporten els equipaments d’atenció. Si sovint no s’arriba a punts d’encontre es perquè la por fa que el rebuig social sigui frontal. La realitat és ben diferent, doncs quan s’obre un servei, amb el temps, es comprova que no augmenta la delinqüència, sinó al contrari, i es redueixen les situacions de conflictivitat.

Com afecta la crisi al consum de drogues?

La crisi sobre el consum de drogues presenta dos efectes contraposats. Fa que es redueixi el consum esporàdic o recreatiu pel fet que la gent disposa de menys diners de butxaca; i alhora fa que es disparin les addiccions d'alcohol i altres drogues en aquelles persones que ja presentaven criteris clínics previs d'addicció, les quals duen aquests consums a nivells més problemàtics, per problemes de treball, família o diners.

Així també, per una important part de la població ja addicta es veuen reduïdes les seves possibilitats d’inserció, mentre que en d’altres casos el petit tràfic de drogues esdevé un recurs de subsistència per mitjans no legals.

Malgrat les restriccions pressupostàries de les administracions públiques, el nivell d’atenció a les persones drogodependents ha de continuar sent el mateix que fins ara. I la prevenció, per exemple, entenem que és més important que mai.

Com creu que es pot promoure la inclusió social de les persones drogodependents?

Hem millorat molt a nivell comunitari en el reconeixement i respecte al dret d’atenció de les persones drogodependents. Com a col·lectivitat tenim molta responsabilitat y dificultats. En general, si tots treballéssim per la millora del benestar col·lectiu, cadascú des de la seva parcel·la, la tasca seria molt més fàcil. Els mitjans de comunicació, per la seva banda, no haurien de tractar el tema de les drogues des d’una perspectiva negativa o morbosa.

Respecte la inclusió laboral de població drogodependent caldrà comptar amb recursos i programes adaptats a perfils amb dificultat severa que parteixen d’un desavantatge important envers un mercat de treball regular.

Quin paper juga el voluntariat en les entitats que treballeu amb persones drogodependents?

Les persones voluntàries són claus a totes les entitats, col·laborant pel bé comú de forma desinteressada. En el nostre cas, els i les voluntàries ajuden molt a les persones drogodependents, ja que veuen en elles un altre model de vida: persones que les ajuden de forma desinteressada, trencant completament amb el món mercantilitzat de les drogues, un dels productes per excel·lència de la societat de consum. El voluntari transmet una imatge de solidaritat molt potent i exerceix un bon suport d’inclusió social, a la vegada que són agents preventius i socialitzadors.

Com valora el desplegament del Pla de Drogues?

El Pla de Drogues de l’Ajuntament és un dels millors que hi ha Espanya. Ha preservat durant molts anys el model d’atenció vigent, model de referència per a moltes ciutats, i els tipus de serveis que donen resposta des de la població més marginal a la més integrada. El Pla té una perspectiva de salut pública, i això l’hi dóna una dimensió molt àmplia i necessària en aquest tema.

Hi ha hagut moments en els quals s’ha trencat el consens polític, però la sensibilitat vers aquest tema sempre ha existit.

I per acabar, quin missatge voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Voldria insistir que el problema de les drogues és un problema social, col·lectiu, motiu pel qual les entitats ciutadanes i les persones hem d’implicar-nos per donar-hi resposta, treballar plegats i possibilitar sinergies.

L’Ajuntament de Barcelona ha convocat el premi Ignasi Fina de Salut laboral amb la voluntat de promoure la introducció de millores en la salut i la seguretat en el lloc de treball.

Enguany, es vol posar el focus en els estudis que vinculen la salut laboral i el gènere. Poden presentar treballs de qualsevol professional, treballador/a, gestor/a, equip de recerca, col·lectiu, servei o empresa que hagi promogut i desenvolupat una millora en matèria preventiva o de salut laboral en qualsevol sector a la ciutat.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.

L’Institut de Microcirurgia Ocular organitza la Setmana Sènior, que tindrà lloc entre el dilluns 17 i el divendres 21 de setembre, amb la voluntat de prevenir i tractar de forma precoç malalties oculars relacionades amb l’edat, de tal manera que es contribueixi a promoure una vida activa més enllà dels 60 anys.

Durant aquesta setmana es realitzaran conferències, taules rodones i revisions oculars gratuïtes per a persones majors de 60 anys, entre d’altres d’activitats.

[+] Més informació i programa.

L’Aula de Pedagogia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya organitza aquesta segona edició del cicle pedagògic, que tindrà lloc entre els mesos de setembre i desembre, i que presentarà i analitzarà temàtiques i metodologies de gran interès per als professionals i estudiants de pedagogia i psicopedagogia.

[+] Més informació.

La Fundació Acció Solidària Contra l’Atur ha convocat la 15a edició dels Premis J. M Piñol amb l’objectiu de reconèixer la innovació i la trajectòria institucional d’una entitat a favor de la inserció laboral de persones i col·lectius en situació d’exclusió sociolaboral.

Poden participar organitzacions amb personalitat jurídica pròpia, ja siguin entitats, empreses d’inserció o altres iniciatives col·lectives d’autoocupació.

[+] Més informació.