Destaquem
Actualitat
Entrevista
Info Xarxes
Publicacions
Agenda
|
Taller debat "Responsabilitat social del
comunicador/a i ètica als mitjans"
La responsabilitat social dels
mitjans de
comunicació a Catalunya
Sr. Àngel Crespo, Secretari
general de CCOO
del Barcelonès
Sra. Raquel Gil, Secretaria
d'Igualtat i
Polítiques Socials de la UGT de Catalunya
Sessió Plenària de la Xarxa
d'Habitatges
d'Inclusió
Conferència de la Xarxa
d'Inserció
Sociolaboral
Informe Jornada Anual de
l'Acord 2011
Agenda del mes de juliol
|
Taller
debat "Responsabilitat social del comunicador/a i ètica als mitjans"
El passat dijous 16 de juny va tenir lloc el Taller debat, organitzat
pel Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) i emmarcat dins el
Premi del Consell als Mitjans de Comunicació, en el qual es va debatre
i reflexionar sobre la responsabilitat social dels i les
comunicadors/es i l'ètica als mitjans de comunicació.
A l'acte, celebrat a l'Auditori de la Universitat Pompeu Fabra, es van
convidar diverses persones del món del periodisme per participar en una
taula debat moderada per la periodista Agnès Marquès: el Sr. Jordi
Pérez Colomé, periodista i escriptor; la Sra. Carme Basté, directora de
responsabilitat social de la CCMA; la Sra. Sílvia Cobo, periodista i
analista de mitjans; i el Sr. Edu Bayer, fotoperiodista.
[+] veure més
Els Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de
Comunicació, que enguany celebren la 19a edició, reconeixen els
projectes que fomenten un tractament crític i respectuós de les
temàtiques socials i als i les professionals que contribueixen al
coneixement i la sensibilització sobre la realitat social de la ciutat.
[+] Més informació de l'acte.
[+] Seguir el Twitter de l'acte.
|
La responsabilitat social dels mitjans de
comunicació a Catalunya
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitza el
II Esmorzar de comunicació, a la qual han convidat a la Sra. Mònica
Terribas, directora de Televisió de Catalunya.
[+] veure més
Els Esmorzars de comunicació són un espai de trobada i de formació
adreçat als responsables de comunicació de les entitats en els quals la
persona convidada d'algun dels principals mitjans de comunicació del
país pot conèixer de primera mà el Tercer Sector Social i entrar en
contacte amb les entitats sòcies de la Taula. El primer convidat dels
Esmorzars de comunicació va ser el Sr. Carles Capdevila, director del
diari Ara.
L'acte que se celebra el dimecres 6 de juliol a les 9:30 hores a la
Sala de conferències d'ONCE Catalunya ja ha assolit l'aforament màxim,
motiu pel qual les inscripcions estan tancades.
|
Entrevista
al Sr. Àngel Crespo
Secretari general de CCOO
del Barcelonès
[+]
veure més
Quins són els reptes socials que creu que té plantejats la ciutat de
Barcelona pels propers anys?
El gran repte social és la lluita contra l'atur, ja
que el treball és el primer element de socialització i cohesió social
de les persones i de la nostra societat. Els segon element fonamental
és l'educació: formar més i millor les persones, principalment aquella
població aturada que presenta nivells formatius baixos.
Hi ha molts altres reptes, com ara reduir la pobresa d'aquells
col·lectius més vulnerables o com la millora de la igualtat a la nostra
societat.
Quins són els col·lectius de població que presenten majors necessitats
socials a la ciutat?
En aquests moments, en les quals tenim unes taxes
d'atur que dupliquen les que teníem fa tres anys, el col·lectiu diana
de les polítiques públiques d'ocupació són els joves. Tenir uns
percentatges d'atur juvenil tant elevats genera riscos a nivell de
perspectives de
futur, frustració, etc., que poden derivar en situacions de
marginalitat.
Un altre col·lectiu són les persones immigrants o els descendent de
primera generació de persones immigrades, molt afectades per l'atur del
sector de la construcció.
També són molt importants segments de població que podríem considerar
invisibles. Persones relativament joves que en etapa de bonança
econòmica han viscut endeutant-se, i que ara han perdut
l'ocupació i han vist disminuir exponencialment la seva capacitat de
compra i de retorn del crèdit, de pagament de la hipoteca...
Quines són, en aquest sentit, les prioritats per pal·liar les
necessitats derivades de la crisi econòmica?
Fer polítiques econòmiques que generin ocupació i
fer polítiques formatives que permetin situar als col·lectius més
desafavorits amb posició de poder accedir a un lloc de treball amb
condicions, sense degradar expectatives, etc.
Després cal buscar polítiques concretes i puntuals d'ajuts en relació
als desnonaments. Tenim un dret a l'habitatge que ha de ser garantit
pels poders públics.
Quina és la situació dels sindicats a Catalunya i a la ciutat de
Barcelona?
En aquests moments des del sindicalisme estem
intentant parar cops a nivell d'assessorament, suport, acompanyament i
orientació vers els processos d'acomiadaments, reestructuracions i
tancaments d'empreses. Tenim moltes propostes per fer les coses d'una
altra manera, però estem en una fase certament reactiva.
Realment
els sindicats estem vivint molt aprop les angoixes dels treballadors i
treballadores i per tant podem dir que vivim la crisi a la pròpia pell.
Quins creus que són els punts forts del nostre país i de la nostra
ciutat per fer front a la situació actual?
Barcelona té molts punts favorables, si bé la
dimensió que hem de considerar pel desenvolupament econòmic i social és
-cada vegada més- l'Àrea Metropolitana. Hi ha un element ambiental:
Barcelona agrada al món, la gent vol venir a visitar la ciutat, a
fer-hi negocis, a fer congressos.
La nostra ciutat té un alt nivell de persones amb titulació
universitària. Potser no cal atraure tant talent estranger si aquí
tenim les generacions probablement més formades de la nostra història.
No pot ser possible que quan tenim les generacions més formades, els hi
estiguem dient que viuran pitjor que els seus pares.
La ciutat té tradició industrial per generar activitat
econòmica més enllà dels serveis. Tenim espais per recuperar a nivell
industrial, d'alta tecnologia, de creació
de molt valor afegit.
Quin valor afegit aporta el treball en xarxa en el dia a dia de la seva
entitat?
A nivell de l'Acord entenem que el treball en xarxa
és cabdal per poder conèixer millor i poder relacionar-nos amb altres
entitats, amb maneres de treballar molt diferents; per veure quin pols
pren cadascú a la ciutat; per intercanviar idees i pensar-ne de noves;
i per poder compartir reflexions i coneixements en matèria d'ocupació.
Com valora l'evolució de l'Acord des del 2006 –any en que es signà
l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva- fins avui?
L'Acord parteix d'una trajectòria anterior i des de
sempre ha fet molt bon camí. És molt positiu l'increment del nombre
d'entitats vinculades a l'Acord, el treball que s'ha fet des dels
diversos marcs de treball, i la visualització d'aquesta feina en les
jornades anuals.
Ara que hem celebrat els 5 anys de l'Acord, amb una certa perspectiva,
cap a on creu que cal avançar?
Cal avançar en la capacitat d'influir en les
polítiques públiques de la ciutat des de les entitats, un camp on
encara ens queda molt camí per recórrer. Entre tots hem de ser capaços
que les polítiques públiques estiguin en consonància amb les actuacions
de les entitats. En aquest sentit cal donar un pas més i concretar
accions a partir de l'elevat grau de diagnosi compartit que hem fet des
de l'Acord.
L'Acord també ha de ser un espai on potenciar, ara més que mai, accions
vinculades a l'ocupació, independentment del treball que es fa des de
la Xarxa d'inserció sociolaboral.
I per acabar, quin missatge voldria compartir amb la resta d'entitats
de l'Acord?
En un món en el que se'ns intenta inculcar que allò
fonamental és competir entre nosaltres, experiències com l'Acord
demostren que és més rellevant la cooperació i el compartir. Per una
ciutat més equilibrada, més igualitària, més justa cal compartir més,
treballar en una mateixa direcció; i competir menys.
|
Entrevista
a la Sra. Raquel Gil
Secretaria d'Igualtat i
Polítiques Socials de la UGT de Catalunya i Presidenta d'AMIC – UGT
[+]
veure més
Quins són els reptes socials que creu que té plantejats la ciutat de
Barcelona pels propers anys?
La ciutat té plantejat un doble repte: per una banda
donar resposta a una situació cojuntural de crisis molt dura que no
només està afectant a aquelles persones que normalment són usuàries de
serveis socials, sinó que ha fet que moltes persones que estaven fora
d'aquests circuits i que es trobaven en situacions normalitzades, ara
es trobin en situacions complicades; de manera que s'ha d'actuar
diferent i buscar nous recursos per a atendre a aquestes persones,
treballar amb més profunditat, potser amb recursos més temporals,
mesures més pal·liatives.... I d'altra banda a llarg termini cal tenir
clar el model de ciutat que volem i recuperar la cultura de la
comunitat als barris, treballant als barris, a les associacions de
veïns, les escales, etc. Tot complementat al mateix temps amb uns
serveis públics més potents.
Quins són els col·lectius de població que presenten majors necessitats
socials a la ciutat?
Penso que la pèrdua de la proximitat i de la cultura
de veïnatge fa que per a tothom les ciutats siguin molt dures, i més
especialment ara en temps de crisi. Però encara esdevé una situació més
crítica per aquells col·lectius que es troben en situació de
vulnerabilitat social, com la gent gran, les famílies monoparentals,
famílies amb totes les persones a l'atur, o fins hi tot aquelles en les
que tots treballen i no disposen de recursos per a poder tenir cura
dels familiars; és a dir, més que col·lectius són situacions personals
que esdevenen molt difícils de solucionar sense aquesta ajuda pròpia de
la comunitat que ens envolta.
Quines són, en aquest sentit, les prioritats per pal·liar les
necessitats derivades de la crisi econòmica?
Més comunitat i una xarxa pública de serveis molt
potent, que garanteixi la igualtat d'oportunitats amb serveis de
teleassistència suficients, centres de dia, llars d'infants, etc.
Quina és la situació dels sindicats a Catalunya i a la ciutat de
Barcelona?
El 70% del gruix de delegats, afiliats, de
representació de la UGT Catalunya es troba a l'àrea metropolitana de
Barcelona.
De la mateixa manera que es va perdent el sentit de comunitat en els
barris, es constata una pèrdua del valor de tot allò col·lectiu i de la
defensa col·lectiva d'allò que ens uneix, i per tant dels sindicats, en
tant que són un grup de persones que s'uneixen per defensar uns
interessos i fer política des d'un punt de vista, fent de lobby. Això
provoca que els sindicats estiguem en una permanent crítica, ja que no
totes les organitzacions treballem amb els mateixos ritmes; actualment
estan sorgint molts canvis i cada estructura té les seves lògiques i
rapideses, estem incorporant noves maneres de treballar, utilitzant les
noves tecnologies, etc. En aquest sentit, amb la idea de sumar i
contrastar alternatives de forma constructiva per intentar canviar les
coses, la UGT hem estat al costat de les acampades, hem participat per
evitar la expulsió dels indignats de Plaça Catalunya, hem assistit a
les manifestacions, ja que tot i la diferència en les formes la
indignació que s'expressa per un model determinat de fer és totalment
compartida. Són moments de molt de canvi, ara caldrà avançar per a que
això no quedi només en una indignació i prou, cal un debat de fons.
Quins creus que són els punts forts del nostre país i de la nostra
ciutat per fer front a la situació actual?
La situació geogràfica de la nostra ciutat, la seva
situació de mar i muntanya, el seu clima mediterrani que afavoreix que
tinguem molta llum, i per tant per poder fer coses, influeix en la
nostra ciutadania tingui molta vitalitat que acompanya a que sigui una
ciutat molt activa, molt optimista i amb esperit de superació i molt
emprenedora.
Quin valor afegit aporta el treball en xarxa en el dia a dia de la seva
entitat?
És molt important que tots sapiguem que fan els
altres en el territori, ja que no tots fem tot, i hem de treballar en
xarxa per a facilitar les derivacions i fer de pont dels nostres
usuaris; sumant i coordinant reforcem aliances. Des del 2001 vam posar
en marxa la Xarxa d'Agents Sindicals per la igualtat, per a treballar
temes d'igualtat i temes socials a les empreses. També treballem en
xarxa amb els diferents actors de cada territori, per exemple a
Barcelona amb l'Acord, al Baix Llobregat al Fòrum Social del Baix
Llobregat, a Osona amb una xarxa de temes d'acollida, etc. tot
responent a les lògiques locals i adaptant-nos al territori.
Com valora l'evolució de l'Acord des del 2006 –any en que es signà
l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva- fins avui?
L'Acord des de la seva creació al 2006 fins ara ha
fet una gran tasca de simplificació d'estructures i de formes de
treball, amb la seva unificació amb l'Associació Barcelona per a
l'Acció Social (ABAS) per tal d'unir esforços. El que voldríem mantenir
és la horitzontalitat de l'ABAS, en que totes les organitzacions que hi
formàvem part érem socis de forma horitzontal, de manera que cal
garantir que l'Acord no esdevingui un espai molt pautat per les
decisions que es prenguin des del govern municipal i garantir que
segueixi sent un projecte integrador en el que tots aportem i rebem i
en especial sumem. Comencem una nova etapa, amb un nou govern municipal
i per tant amb il·lusió i amb l'esperança d'avançar en aquest sentit.
Ara que hem celebrat els 5 anys de l'Acord, amb una certa perspectiva,
cap a on creu que cal avançar?
Cal ser més àgils, reforçar la part de xarxa de
treball en comú i compartir formes de treballar, sempre des del
respecte de cada entitat, de la seva particular manera de veure el món,
però sent capaços de deixar de banda els interessos personals i de cada
organització.
I per acabar, quin missatge voldria compartir amb la resta d'entitats
de l'Acord?
Tot i que la situació és complexa, a la nostra
ciutat hi ha molta gent treballant per construir una ciutat millor, de
manera que no hem de perdre la il·lusió de trobar altres maneres de fer
les coses i provocar canvis, hem de tenir la moral ben alta, i,
aprofitant la suma d'elements, entre tots lluitar per aconseguir una
sortida de la crisis en la que s'aconsegueixin canvis cap a millor, en
la que se sentin veus diferents a les de les retallades, etc.
|
Sessió Plenària de la Xarxa d'Habitatges
d'Inclusió
El passat dimecres 8 de juny va tenir lloc la Sessió Plenària de la
Xarxa d'Habitatges d'Inclusió de l'Acord a la Sala Lluís Companys de
l'Ajuntament de Barcelona.
[+]
veure més
L'objectiu de la sessió va ser, en primer lloc, fer una valoració
global de les accions i tasques realitzades en el marc de la xarxa des
de la seva creació l'any 2010; i en segon formalitzar la signatura dels
convenis amb les entitats de la Xarxa, que a partir d'ara podran
participar en la valoració del grau d'autonomia dels seus usuaris/es,
per a certificar i garantir la seva capacitació per a l'accés a
habitatges de protecció oficial de Barcelona.
Durant l'acte van intervenir l'Antoni Sorolla, Delegat d'Habitatge; en
Lluís Fajarí, referent de la xarxa; en Josep Maria de Torres, Gerent
del Consorci de l'Habitatge; la Carme Fortea, Cap del Departament
d'Atenció a Persones Vulnerables de l'Ajuntament; i el Gerard Capó,
Director de Programes de l’ús digne de l’habitatge.
|
Conferència de la Xarxa d'Inserció
Sociolaboral
En el marc de les activitats trimestrals de la Xarxa d'Inserció
Sociolaboral, el Sr. Carlos Lozano oferirà una conferència amb el títol
"La situación de la Economia Social en el eje Euromediterráneo y
propuestas de futuro a partir del trabajo en red" el dijous 14 de
juliol a les 10 hores.
[+]
veure més
El Sr. Lozano és coordinador del Area de Relaciones Internacionales i
de la Red Euromediterránea de la Economía social (ESMED) a la
Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES) amb
seu a Madrid.
La conferència pot ser de gran interès per les organitzacions que
formen part de la Xarxa, ja que pot obrir possibilitats de
col·laboració amb Europa, i per la pròpia Xarxa, ja que pot facilitar
la connexió amb altres Xarxes que duen a terme projectes concrets
d'economia social amb alt impacte territorial i sobre col·lectius amb
especials dificultats.
Dia: dijous 14 de juliol, 10 hores.
Lloc: Can Jaumandreu (C/ Perú 52).
[+] Inscripcions.
|
Informe Jornada Anual de l'Acord 2011
La lectura que us recomanem aquest mes és l'informe de la Jornada
Anual d'enguany de l'Acord Ciutadà, en el qual es descriu el
desenvolupament de la jornada i se'n recullen les principals idees i
aportacions.
[+]
veure més
L'acte, al qual van assistir 160 persones, va esdevenir l'espai de
celebració de l'aniversari dels 5 anys de la signatura de l’Acord
conjuntament amb totes les entitats i organitzacions que en formem
part, així com un espai per a fer balanç i valorar de forma conjunta la
trajectòria i recorregut de l'Acord durant els seus 5 anys.
Amb l'objectiu d'intercanviar coneixement, també es van organitzar dues
taules: "Diàlegs. 5 anys d’acord: diferents dimensions de la inclusió"
integrada per organitzacions de l'Acord i dinamitzada pel Sr. Siscu
Baiges; i "Reflexions. La governança i l’experiència de l’Acord" en la
que van intervenir el Sr. Josep Maria Vallès i el Sr. José Manuel
Fresno. Les intervencions de les persones participants d'ambdues taules
figuren a l'informe.
[+]
Llegir l'informe.
|
Curs
d'orientació i assessorament professional per a persones immigrades
Dies: del dilluns 4 al dijous 28 de juliol, de 15:30 a 19 hores.
Lloc: Sala de columnes UGT Catalunya (Rambla Santa Mònica 10).
[+]
veure més
L'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT) i la
Universitat de Barcelona organitzen un curs gratuït d'orientació i
assessorament professional per a persones immigrades amb desitjos
d'iniciar, millorar o reorientar la seva trajectòria professional.
El curs estarà a dirigit per Ruth Gabriel Zarco, alumna del Màster en
Psicopedagogia i responsable del projecte.
[+] Més informació.
|
La gestió dels rumors vinculats a la
immigració
Dia: dijous 7 de juliol, 10 hores.
Lloc: Direcció General per a la Immigració (C/ Calàbria 147).
[+]
veure més
La Direcció General per a la Immigració organitza aquesta jornada per
donar a conèixer i compartir les bones pràctiques que han desenvolupat
fins ara diverses entitats i ens locals per gestionar els rumors i els
tòpics més vinculats a la immigració.
El director general per a la Immigració, Xavier Bosch, i el director
del Centre UNESCO a Catalunya, Miquel Àngel Essomba, realitzaran de la
inauguració. Posteriorment, hi haurà dues taules rodones, una des del
teixit associatiu i l'altra des del món local.
La inscripció és gratuïta però les places són limitades.
[+] Formulari d'inscripció.
|
Concurs literari "Un mar de paraules"
Data límit de presentació: diumenge 31 de juliol de 2011.
[+]
veure més
L'Institut Europeu del Mediterrani (IEMed) i la Fundació Anna Lindh
(ALF) han obert la convocatòria de la quarta edició del concurs
literari "Un mar de paraules".
El concurs té com a objectiu fomentar la producció de contes i relats
curts sobre les diferents realitats de la regió euromediterrània des
dels punts de vista dels joves que hi viuen. El tema central és la
"Participació, ciutadania i democràcia al Mediterrani i a Europa".
Les persones participants han de tenir menys de 30 anys.
[+] Més informació i enviament dels
contes i relats al correu electrònic.
|
Màster
en Polítiques Socials i Mediació Comunitària
Inscripció oberta fins al mes de setembre de 2011.
[+]
veure més
Ja està obert el període d'admissió de l'edició 2011-2012 del Màster en
Polítiques Socials i Mediació Comunitària que organitza l'Institut de
Govern i Polítiques Públiques de la UAB i el Departament de Treball
Social i Serveis Socials de la Facultat de Pedagogia de la UB.
El màster es realitzarà en la seva 4a edició entre l'octubre de 2011 i
el desembre de 2012. L'admissió al màster està oberta fins al setembre
de 2011.
[+] Més informació i inscripcions al
telèfon 93.407.62.03 o a la pàgina web.
|
En
aquest apartat
només es presenta una sel·lecció
d'alguns dels actes destacats del mes. Podeu consultar més
esdeveniments a l'agenda inclusiva del portal web de l'Acord
Ciutadà
|
Si
voleu donar-vos de baixa de la llista de distribució del butlletí
envieu un correu electrònic a: acordciutada@bcn.cat
|
|