|
 Entrevista
al Sr. Víctor López
Vice-president de FEICAT
– Federació d'Empreses d'Inserció de Catalunya
En aquest butlletí entrevistem al Sr. Víctor López, vice-president de
FEICAT. FEICAT
és l'associació empresarial que agrupa les 51 empreses
d'inserció que hi ha a Catalunya. Entre totes elles, mouen al voltant
d'unes 1.500 contractacions a nivell de llocs de treball, de les quals
un 50% són persones que es troben en procés d'inserció.
[+]
veure més
Quin paper juguen les empreses d'inserció en el camp de la inserció
sociolaboral?
En primer lloc voldria aclarir que la inserció
sociolaboral no s’aborda i es realitza només des de les empreses
d'inserció. Són necessaris diferents dispositius que puguin donar
resposta a les diferents necessitats i demandes que les persones amb
especial dificultats d’inserció poden tenir durant el seu procés
d'inserció social i laboral. Hi ha dispositius que treballen la vessant
més social (recuperació d’hàbits, l'autoestima, motivació,...) i altres
que se centren en la fase més formativa, qualificadora, d'obtenció de
competències que permetin poder accedir a processos de selecció que el
mercat reclama i ser un bon candidat o candidata per a un lloc de
treball determinat.
L'itinerari més social, motivacional, formatiu-qualificador es realitza
des de moltes entitats socials, on la orientació, la formació, la
tutoria i l’acompanyament són les eines pròpies d’aquestes fases de
l’itinerari. Aquest procés, però, no permetia, ni en temps de bonança
econòmica i alts índex de creació d'ocupació, donar feina a persones
amb dificultats serioses per trobar un lloc de treball. En aquest
sentit és clau la tasca de les empreses d'inserció: donen feina a les
persones que mai trobaven feina i els permeten poder accedir al mercat
de treball i demostrar la seva indubtable vàlua. Ocupació per a
persones inocupables.
Tot i haver passat processos motivacionals i formatius-qualificadors,
hi havia unes dificultats afegides que no permetien l’accés al mercat
laboral, aleshores en una conjuntura molt favorable de necessitat de
cobrir una oferta laboral creixent. Les empreses d'inserció fomentem la
inserció sociolaboral utilitzant el contracte laboral com l'eina més
idònia per aquesta fase de l’itinerari laboral, fent un transit cap a
la empresa ordinària: la inserció per la via econòmica.
D'aquesta manera es superava el buit que hi havia entre l'acabament de
l’itinerari social i la incorporació al mercat laboral per, a partir
d'una experiència laboral, d'haver adquirit competències i hàbits i amb
un currículum a poder mostrar, tenir més potencial a l’hora de
participar en processos de selecció.
Les empreses d’inserció són la demostració que es pot fer empresa des
d'una altra perspectiva, des d'una altra manera, amb altres valors i
objectius; en la qual les persones, no són un mal necessari per obtenir
un guany; sinó la raó de ser de les empreses, i de la seva activitat
empresarial, ja que la activitat productiva és un mitjà per poder
treballar la inserció sociolaboral de persones amb situació d’exclusió
o greu risc d’exclusió.
Quina diagnosi fa del sector de les empreses d'inserció?
Crec que per poder fer una correcta diagnosi del
sector de les empreses d’inserció caldria tenir en compte d'on venim,
on estem i cap a on anem. M’agrada dir: desfavorits sí, perquè
treballem amb aquest perfil de col·lectius; desorientats no, perquè
tenim molt clar el nostre full de ruta i l'estratègia pel
desenvolupament del nostre sector.
Venim d'una etapa inicial on teníem molt clar que el nostre primer
repte era obtenir el reconeixement legal. Necessitàvem disposar d’un
marc normatiu que regules aquestes activitats, que ens dotés de
reconeixement, transparència, que diferencies les empreses d'inserció
de les que no ho són.
La llei que reconeix a les empreses d’inserció s'aconsegueix a
Catalunya l'any 2002 amb una text aprovat per tots els grups polítics
al Parlament de Catalunya. Des de l'any 2007 la llei 44/2007 estatal,
també aprovada per unanimitat al Congrés de Diputats de Madrid,
completa aquest reconeixement legal, ja que s'havien de regular
aspectes tan rellevants com els temes laborals i tributaris, que són de
competència exclusiva de l’Estat.
El segon objectiu era un altre tipus de reconeixement: el reconeixement
de la tasca extra que duem a terme. A diferència de les empreses
ordinàries, les empreses d'inserció, m’agrada dir que són
extraordinàries, perquè fan quelcom extra que no fan les empreses
ordinàries. Són empreses que incorporen capital humà, el formen, el
capaciten i quan comencen a ser persones que aporten valor afegit
derivat del seu procés d'aprenentatge i productiu, es desprenen
d’aquest talent, per tal que accedeixin a l'empresa ordinària i la seva
plaça pugui ser ocupada per una altra persona en l’inici del seu
itinerari laboral i d'inserció.
Cal posar en valor una altra qüestió. Nosaltres fem els nostres
processos de selecció amb persones que venen derivades dels serveis
socials, del servei d'ocupació o de dispositius de la Seguretat Social.
Són persones que passen d'estar en polítiques passives (percebent una
prestació) a ser persones actives per al sistema: contribueixen,
perceben un salari i cotitzen a la Seguretat Social. Recuperen
l'autoestima, la dignitat i avancen cap a una ciutadania plena.
Per aquest motiu, per la tasca extra que realitzen, calen mesures de
promoció de les empreses d'inserció. No tant per subvencionar, que no
és l'objectiu (les subvencions representen un 20% dels recursos de les
empreses d'inserció), sinó per posar en valor el compte d'explotació
social de les empreses d'inserció. En aquest camp, per exemple, es van
produir avenços importants durant la passada legislatura.
El tercer pas que tenim pendent: aconseguir reserves de mercat per a
les empreses d'inserció.
El sector públic crea un mercat que suposa d'entre un 14 i un 18 del
PIB, i les empreses d'inserció hi volem participar. Per aquest motiu
creiem que fan falta clàusules socials en la contractació pública, on a
més a més del preu es tinguin en compte aspectes socials en els
concursos. En 7 anys s'han anat incrementant els imports dels
contractes i negociats reservats a aquest tipus d'empreses tant a la
Generalitat com amb la contractació social responsable que ha promogut
l'Ajuntament de Barcelona. Aquests casos de bones pràctiques són el
camí a seguir i a estendre's a tots els territoris, ja que les empreses
d'inserció operen en altres àmbits territorials.
Mentre fa anys depenia de la sensibilitat de les persones amb
responsabilitats tècniques en els processos de contractació; socialment
cada vegada més s'entén aquesta demanda. En l'actual moment de crisi hi
ha una sensibilitat, es creu correcte per la inclusió i la cohesió
social i territorial.
Més enllà d'aquest darrer, quins altres reptes de futur considera?
Cal fer-nos visibles al mercat, al món de l'empresa
ordinària. Per això es va organitzar a Barcelona la I Fira Europea
d'Empreses d'Inserció – Barcelona Social Label. El sector té la
necessitat de donar-se a conèixer, d'anar al mercat i trobar socis
estratègics i potenciar la intercooperació empresarial.
En el futur més immediat cal consolidar el que tenim i no perdre. Vist
el panorama actual, això ja es un gran èxit. La intercooperació, sumar,
ens donarà més força per superar l'actual conjuntura.
Ara entrem en un bienni en el qual possiblement les nostres estructures
patiran més els efectes de la crisis. El procés de crisi s'allarga, hi
ha una forta competència de l'economia submergida, contra la qual no
podem lluitar; entre d'altres elements.
La viabilitat i sostenibilitat d'alguns projectes empresarials es
posarà en tensió i especials dificultats durant aquest nou bienni (2011
i 2012) per problemes de finançament i de temps per consolidar i
madurar les quotes de mercat assolits. El més preocupant, més enllà del
tancament d'algunes empreses, és que es perdrà tota una capacitat
d'innovació i emprenedoria social, el major actiu de les empreses
d'inserció.
Quina valoració fa de la I Fira Europea d'Empreses d'Inserció –
Barcelona Social Label?
La valoració és molt positiva. Portar a un espai
firal la possibilitat de fer visible les empreses d'inserció (més de 68
estands, al voltant de 200 empreses d'inserció expositores) amb
creativitat, innovació, optimisme, amb espais de reflexió i de difusió,
tallers, conferències, etc. és tot un èxit. En 2 dies van visitar
l’espai firal del CCIB-Forum 1.460 persones.
El sector buscava cohesió i mostrar muscle, tant a nivell de Catalunya
i Espanya i també visibilitat i projecció, així com buscar complicitats
amb el sector públic, les grans empreses i els mitjans de comunicació i
la societat en general.
Estem molt satisfets dels resultats i la prova palpable s’ha donat al
saber que hi ha el compromís, per part de les empreses d’inserció,
l’administració i els nostres partners estratègics, com és l’Obra
Social de La Caixa, perquè la Fira es celebri biennalment.
L'any 2013 tornarà a celebrar-se el Barcelona Social Label i l'any
vinent el País Basc acollirà la II Fira Europea d’Empreses d’Inserció.
Ara que celebrem els 5 anys de l'Acord, amb una certa perspectiva, com
valora la trajectòria de l'Acord?
Espais com l'Acord Ciutadà són bones eines per
treballar des d'una perspectiva de xarxa, des de la societat civil i
les administracions, per fer una societat més inclusiva.
Són necessaris espais com aquest per poder articular demandes,
necessitats i propostes. Calen lògiques per anar més enllà de la
participació i buscar la implicació de les persones, on aquestes siguin
les veritables protagonistes. A través de les xarxes, amb noves maneres
de fer. És la condició necessària, encara que no suficient, el camí.
Cal pensar que la marginació i la pobresa sempre existiran. És una
qüestió física, de marges. Els marges fan que sempre hi hagi gent dins
i fora, a un costat o a l'altre.
Per tant, el debat hauria de ser sobre quin tipus de marges tenim?.
Si aquests marges són impermeables, no es permet el transit d'un costat
a un altre i per tant, la persona que està a l’altre costat del marge,
sempre estarà fora dels marges, sense possibilitat de retorn.
Si aquests marges tenen dinàmiques centrípetes o dinàmiques
centrífugues? Què els marges estiguin més allunyats del centre, on hi
hagi més gent dins que fora?
Nosaltres, des de les empreses d’inserció, apostem per societats més
inclusives i per tant actuem per contribuir a que aquests marges siguin
el més permeables possibles, on sigui fàcil el trànsit d'un cantó del
marge a l’altre... I apostem per dinàmiques centrífugues, que ens
allunyin del centre, i per tant que hi hagi més persones dins que fora,
per fer un espai social més inclusiu.
I per acabar, quin missatge voldria compartir amb la resta d'entitats
de l'Acord?
Per mi el missatge positiu, il·lusionador i
esperançador el donen persones nonagenàries com Stéphane Hessel que ens
interpel·la i ens diu "Indigneu-vos, comprometeu-vos i proposeu" o el
professor José Luís Sampedro quan diu que "malament anem quan les
persones afirmen que el temps és or; quan el temps... és la vida". Són
dues persones ja grans, amb un bagatge important de compromís i
coherència, que aporten grans dosis d’esperança i motivació i permeten
constatar que no anem tant equivocats amb el que plantegem des de
l’economia social i solidaria, com un altre manera de fer empresa,
economia,... en definitiva societat, des de propostes més inclusives.
|
