Destaquem
Actualitat
Entrevista
Info Acord
Publicacions
Agenda
Noves
entitats
|
La situació del poble gitano a l'Europa actual:
entre el reconeixement i la xenofobia
Celebrada la primera Taula de
deliberació de l'Acord
La Creu Roja i l'Ajuntament
repartiran ajuts de suport social a 3.000 beneficiaris
2011 Any Europeu del Voluntariat
Sr. Ismael Palacín,
Director de la Fundació Jaume Bofill
Ja heu actualitzat les dades de
la vostra entitat a la pàgina web de l'Acord?
Celebrada la Jornada anual de
la Xarxa de Centres Oberts
Educació i ascens social a
Catalunya
Agenda de febrer
Entitats i institucions
adherides a l'Acord gener 2011
|
|
 La situació del poble gitano a l'Europa
actual: entre el reconeixement i la xenofòbia
L'Acord
Ciutadà per una Barcelona Inclusiva us convida a participar a la Taula
Debat, “La situació del poble gitano a l'Europa actual: entre el
reconeixement i la xenofòbia”, organitzada per la vocalia de Cultura
Gitana d'Amics de l'Etnològic conjuntament amb el Consell Municipal del
Poble Gitano de Barcelona, i amb la col·laboració de la Universitat de
Barcelona.
[+] veure més
L'acte comptarà amb una taula rodona en la qual intervindran la Sra.
Ana Giménez, professora de la Universitat Jaume I de Castelló i
secretaria del
Patronat de la Fundación Punjab; el Sr. Juan de Dios Ramírez,
president de la Unió Romaní; el Sr. Jaume Saura, professor de Dret
Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i president de
l'Institut de Drets Humans de Catalunya; i el Sr. Andy Robinson,
periodista que recentment ha publicat reportatges sobre els gitanos
romanesos de Batar. El debat serà moderat per la Sra. Carme Garriga de
la vocalia de Cultura Gitana d'Amics de l'Etnològic.
Us agrairíem en feu la màxima difusió.
Dia: dijous 3 de març, 18 hores.
Lloc: Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la
Universitat de Barcelona (C/ Montalegre 6, 4a planta).
Més informació i inscripcions: 93.413.27.31 o al correu
electrònic: acordciutada@bcn.cat
Si voleu assistir a aquest acte i necessiteu alguna mesura
d’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva cal que ho
comuniqueu amb una antelació de 6 dies laborables al telèfon
93.302.75.69, fax 93.302.14.44 o a l’a/e: acordciutada@bcn.cat
|
|
 Celebrada la primera Taula de deliberació de
l'Acord
El passat dimecres 26 de gener va tenir lloc al Pati Manning la
celebració de la primera Taula de deliberació impulsada i promoguda per
l'Acord Ciutadà, un nou espai de trobada per a debatre fenòmens socials
i temes d'interès de la ciutat.
[+] veure més
El tema que es va debatre en aquesta primera taula va ser l'abordatge
de la pobresa a Barcelona en el marc de l'Estratègia Europea 2020.
L'objectiu central de la taula era analitzar com es fa front a la
pobresa a la ciutat de Barcelona i el seu abordatge en el marc de
l'estratègia "Europa 2020: Una estratègia per un creixement
intel·ligent, sostenible i integrador".
Per a facilitar l'intercanvi d'idees es va convidar a persones expertes
"iniciadores de debat" a formar part de la taula inicial que obria la
reflexió: el Sr. Salvador Busquets, Director de la Fundación Arrels; el
Sr. Jordi Estivill, Director d'estudis de l'Observatori Català de la
Pobresa, Vulnerabilitat i Inclusió i reconegut expert internacional: la
Sra. Àngels Guiteras, Presidenta de la Taula d'entitats del Tercer
Sector Social de Catalunya; el Sr. Jordi Roglà, Director de Càritas
Diocesana de Barcelona; i la Sra. Isabel Vidal, Presidenta de la
Fundació Centre d'Investigació d'Economia i Societat.
A continuació es va iniciar un debat amb altres persones convidades com
a continuadores de debat i amb les persones assistents a l'acte.
Des d'aquí volem agrair la bona acollida que va tenir la celebració de
la primera taula de deliberació, motiu pel qual la demanda de places
per poder assistir va superar l'aforament de l'espai previst per a la
sessió.
   
|
|
 La
Creu Roja i l'Ajuntament repartiran ajuts de suport social a 3.000
beneficiaris
La Creu Roja i l'Ajuntament de Barcelona han signat un acord per
finançar i repartir ajuts de suport social a 3.000 persones
beneficiaries durant l'any 2011.
[+] veure més
Els ajuts, que prescriuen els professionals dels serveis socials
bàsics, complementen els ajuts que l'Ajuntament de Barcelona dóna a
través de l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania a les famílies en
processos d'inclusió social. Concretament, són ajuts per cobrir
necessitats dels infants (productes de cura i higiene, bolquers o
materials escolar, segons el lot) o alimentàries, destinades a persones
en situació de vulnerabilitat social.
Des de setembre de 2009 la Creu Roja ha repartit 2.207 kits a la
ciutat, finançats amb fons propis, que han ajudat a cobrir les
necessitats bàsiques d'un total de 2.569 persones.
|
|
 2011
Any Europeu del Voluntariat
El 2011 ha estat declarat per la Comissió Europea "Any Europeu del
Voluntariat".
[+] veure més
El lema de l'any europeu és "Voluntari! Marca la diferència", el qual
ha estat votat entre més de 700 propostes d'eslògans.
Entre els objectius de l'Any Europeu figuren la promoció del
voluntariat com a part del foment de la participació cívica; l'impuls i
la millora de la qualitat de les organitzacions de voluntariat
dotant-les dels mitjans necessaris; i la supressió de qualsevol
obstacle que impedeixi el bon funcionament del voluntariat a la Unió
Europea.
Us convidem a conèixer la pàgina web oficial, on podreu trobar
informació de la campanya, l'agenda d'actes i un banc de recursos i
eines que poden ser d'utilitat.
[+] Pàgina web de l'Any Europeu.
|
|
 Entrevista
al Sr. Ismael Palacín
Director de la Fundació
Jaume Bofill
En aquest butlletí entrevistem al Sr. Ismael Palacín, Director de la
Fundació Jaume Bofill. La Fundació és una institució de molt recorregut
fundada l'any 1969 que des de sempre ha vetllat per promoure els canvis
i transformacions socials que necessita Catalunya.
Actualment la Fundació ha fet un gir estratègic important: posar tot el
focus en les transformacions necessàries de l'educació al país. En
paraules del seu director "la Fundació sempre ha buscat ser un centre
de recerca i de reflexió i d'impuls d’iniciatives de canvi i promoció
social. Ara hem entès que un dels grans reptes de la societat és
millorar l'educació: la nostra societat de demà no serà millor que
l’educació que hem sabut donar als nostres fills".
[+]
veure més
La primera pregunta en aquest cas és obligada. Per què aquesta aposta
per l'educació? Quines línies de treball destacaries?
La Fundació Jaume Bofill volem contribuir a
aconseguir un doble objectiu: una educació excel·lent que també permeti
superar les desigualtats i la manca d'equitat socials. Fer de
l'educació, en definitiva, un instrument clau de cohesió i promoció
social.
No volem identificar només educació amb escola. Hi ha un element molt
important que no ha estat prou reivindicat: la família i el seu
compromís amb el projecte educatiu i escolar dels seus fills. Per
desgràcia el millor mestre i la millor escola no aconsegueixen superar
avui les desigualtats d'origen de la família. Ens hem de plantejar que
hi hagi millors mestres, millors escoles i millors sistemes d'educació
però no en detriment de menys compromís familiar. Hi ha un potencial
molt gran per donar suport i estimular el compromís de les famílies des
de la societat i les polítiques públiques: és una qüestió de valors, de
generar capacitats i oferir mesures de suport.
També volem donar molta importància al lideratge i la governança social
de l'educació. El lideratge dels centres i dels seus directors i
docents és clau, així com que els agents de l'educació assumeixin que
no són una màquina administrativa de produir serveis educatius; la
millora de l'educació és més que mai una qüestió d'iniciativa i
actituds, de visió, de valors, d'involucrar altres i acompanyar els
alumnes.
Expressament volem posar molt l'accent en l'excel·lència, no acceptant
que equitat i excel·lència són incompatibles. No podem pensar que si
optem per una educació inclusiva i d’oportunitats per tothom hem de
tenir una educació mediocre o que si fem una educació excel·lent ens
hem de conformar amb les desigualtats. Existeixen sistemes i models que
poden conciliar els dos objectius. Ni podem tampoc renunciar a la
qualitat d’educació que ens demana una societat avançada i del
coneixement i les empreses de demà; ni a una societat cohesionada,
oberta, on tothom tingui oportunitats efectives.
Tambe pensem que hem d’apostar per la corresponsabilitat social de
l'educació, el compromís d'altres sectors (empreses, mitjans de
comunicació, la cultura) que no són la comunitat educativa però que
formen part de la societat. L'educació es desenvolupa en molts entorns.
Caldrà buscar modalitats d’activar aquests compromisos i fer de
l'educació una missió comuna, un objectiu de país: el nostre fracàs
escolar l’hem de considerar una emergència nacional.
I no ens volem oblidar de reivindicar la cultura de l'esforç. No es pot
oblidar que més enllà de la responsabilitat col·lectiva hi ha una
responsabilitat individual, com un valor a promoure a l’abast de totes
les famílies i els seus fills. Cal promoure que l'alumne deixi de ser
un subjecte passiu i tingui un rol actiu i de protagonisme en la pròpia
educació.
Quins situaries com a principals reptes de l'educació a Catalunya?
En el context actual, arrossegar des d’abans de la
crisi més d'un 30% de fracàs i d'abandonament escolar és gravíssim, és
insuportable. Els nostres nivells de fracàs representen el doble de la
mitjana europea. L'educació és un vector decisiu de mobilitat social:
el principal predictor d'atur, de pobresa i de poca qualificació que
hom pot tenir al llarg de la seva vida.
El segon repte és que som molt poc capaços de generar excel·lència, com
demostren una vegada més els resultats de l'Informe PISA. No només
donem poca equitat; sinó que generem pocs alumnes excel·lents. No podem
tenir una educació mediocre.
En tercer lloc tenim un sistema que no té uns bons mecanismes de retorn
per a aquelles persones que han sortit del sistema. En sortir del camí
de l'educació estàndard (ESO, CGM, batxillerat i universitat) s'entra
en un altre carril que porta cap al fracàs, cap al mercat de treball
precari de per vida. Qui té menys formació inicial està comprovat que
és qui menys capaç és de formar-se al llarg de la vida, d'aprofitar les
diverses oportunitats formatives que pot tenir davant.
Tenim un nivell de compromís vers l'educació molt baix i una
corresponsabilització de les famílies clarament millorable. La nostra
societat delega en l’escola tots els reptes dels que dimiteix: educar
per la democràcia, en valors, pels bons hàbits de la salut,
alimentació, etc. Hem creat una escola inflacionista en demandes que
s'ha d'ocupar de tot sola; un model que difícilment s'aguanta.
Al final les grans batalles de canvi social es guanyen i es perden a
l'escola, en l'educació. Estem parlant de si volem una societat oberta,
que genera oportunitats i redueix desigualtats, o si preferim una
societat tancada que reprodueix inequitats. En els últims 50 anys
Catalunya ha produït una mobilitat social espectacular, en gran part
gràcies a l'educació. Ens hem de sentir orgullosos de les oportunitats
que amb l'educació hem sabut oferir a milers de persones les darreres
dècades. La mala notícia és que els últims anys s'està començant a
estancar la mobilitat social, sense entrar a valorar –encara- l'impacte
de la crisi en aquesta mobilitat.
Quins elements apuntaries com a claus per superar les desigualtats que
es produeixen en l'àmbit educatiu?
En primer lloc, generar un avenç en la governança el
sistema educatiu, un major pes dels centres educatius per definir el
seu projecte, estratègies innovadores. Cal un compromís clar dels
agents educatius, dotar d'iniciativa i esperit de transformació als
mestres, als equips escolars.
En segon lloc, augmentar les competències locals de l'educació que fins
ara, per una qüestió de prioritats i recursos, no s'han desenvolupat o
no han tingut prou lideratge. La nova LEC obre la porta als
ajuntaments, sobretot en l'acompanyament escolar i en aspectes no
curriculars que al final acaben sent molt rellevants.
Cal també evitar la segregació escolar i recolzar i posar el focus
principal en aquells centres que els pares i mares que dominen els
mecanismes d'elecció de centre intenten evitar. Igualment, s'ha de
reforçar l'educació no formal. A vegades la desigualtat educativa
formal es tradueix en una desigualtat educativa en l'educació no formal.
Un altre element és el foment de la cultura d'estudi i del treball. Per
molt que s'hagi magnificat el fenomen dels joves que ni estudien ni
treballen; no es pot deixar perdre tot un seguit de persones que poden
quedar desvinculades socialment durant molts anys i acabar condemnades
a polítiques de caire assistencial. Queda clarament reflectit, en
aquest cas, el cost de no invertir en educació per una societat.
Cal centrar també molts esforços en fer actuacions de foment de la
lectura. La intervenció precoç és clau en temes com la comprensió
lectora. La lectura marca molt la competència escolar i formativa
futura. Dèficits en les primeres etapes educatives són fracassos
anunciats a l'etapa secundaria.
Quines potencialitats té, amb la nova LEC, un govern local en termes
d'educació?
En primer lloc, és clau prestigiar les escoles que
no tenen bona reputació en el seu entorn, i que estan vistes com a
escoles a descartar pels pares que tenen més capacitat d'elecció de
centre. El sistema no pot donar els mateixos recursos a cada centre,
doncs hi ha centres que tenen unes necessitats especials, ja que
s'enfronten a entorns més difícils, a més reptes. La segregació en
determinats centres de l'alumnat immigrant és un repte en aquest
sentit. El lideratge municipal pot resultar clau per empoderar les
famílies, per ajudar a triar escola.
L'altre gran àmbit és l'acompanyament a l'escolaritat, és a dir totes
aquelles mesures que sense ser d'horari lectiu poden ajudar a les
famílies a prendre bones decisions pel que fa a activitats que aportin
capital cultural i educatiu, estils de vida, etc.
Els ajuntaments no han exercit les seves competències en educació: han
de vetllar per totes aquelles experiències que facin que a la ciutat hi
hagi més oportunitats educatives de molta qualitat, per exemple tota la
qüestió de lectura, de compromís de grans institucions a nivell
educatiu. Parlem molt del concepte però hi ha poca experiència pràctica
i efectiva.
La petita infància també és clau. Bona part de les desigualtats es
produeixen durant els primers anys de vida dels infants. No és una
època perduda, és cada vegada més imprescindible tant per motius de
conciliació com per tot el camp educatiu que es pot recórrer en aquesta
etapa.
Ara que celebrem els 5 anys de l'Acord, amb una certa perspectiva, cap
a on creu que cal avançar?
L'Acord ha elevat a rang de política municipal una
concepció compartida de la inclusió social. Ha permès dir que la ciutat
inclusiva i justa no es construeix només a base de subvencions ni de
prestació de serveis en oficines de l’ajuntament; sinó també treballant
conjuntament totes les entitats i recursos i el govern local. Es veu la
voluntat de superar aquella cultura restringida del treball en xarxa
(“arribo on tu no arribes” basada en compartir informació i algun
objectiu), i coordinar-se per anar més enllà i cercar els compromisos,
també a nivell estratègic i polític i del dia a dia de la ciutat.
Una flor no fa estiu: no podem dir que aquest model sigui representatiu
de la política de gaires ajuntaments ni del de Barcelona, per això cal
reivindicar-lo. Les polítiques de serveis socials s’han limitat molt
sovint a contractar serveis i subvencionar activitats: ambdues coses
són necessàries però sabem que tenen una eficàcia limitada sobre molts
eixos de pobresa i desigualtat. No han entès el paper de les entitats
ni del compromís ciutadà en la creació i superació de desigualtats.
Penso que cal defensar que el model de l'Acord és la revolució de
l'eficiència, ha compartit objectius, ha impulsat projectes i
iniciatives i les ha multiplica per deu. És una plataforma que ha
aconseguit tirar endavant iniciatives que si l'Acord no existís no
s'haguessin engegat. És, al seu torn, una oportunitat per explorar nous
temes i buscar complicitats i nous recursos, com s'està fent a través
de les diferents xarxes d'acció.
Per mi les prioritats de l’Acord en època de crisi són multiplicar el
nombre d’iniciatives que promou. S’ha fet una gran plataforma però
encara no n’han sortit prous iniciatives, només tenim uns exemples
inicials de per què serveix l’Acord. A nivell d’objectius, l’Acord ha
de tenir una visió estratègica per lluitar contra les privacions que
pateixen moltes persones. L’Acord ha topat amb moltes resistències, i
aquestes dues prioritats demostrarien que una nova forma de governar
amb les entitats és útil, efectiva i crea més societat. Encara se li
pot donar molt més potencial i més lideratge polític, fent que la seva
forma de treballar s'entengui a través d'un canvi cultural per part de
tot el personal municipal.
I per finalitzar, quin missatge positiu voldria compartir amb la resta
d'entitats de l'Acord?
Dos missatges. El primer és que penso que les
entitats de Barcelona s’han de sentir cridades a mobilitzar la ciutat
d’avui: el potencial cívic, de compromís i d'experiència que tenen les
entitats de la ciutat és la millor garantia d'optimisme que podem tenir
per transformar la pobresa i les desigualtats en un moment de crisi com
l'actual. El segon és animar a les entitats d’acció social a aprendre a
incorporar l’educació entre els seus reptes de millora i canvi social
amb els col·lectius amb qui treballen: l’educació ha de ser la propera
revolució en la lluita contra la pobresa i les desigualtats socials.
|
|
 Ja heu actualitzat les dades de la vostra
entitat a la pàgina web de l'Acord?
Des del mes de gener de 2010 des de l'Acord Ciutadà estem actualitzant
les dades de totes les entitats i institucions membres, a fi i efecte
de posar en funcionament un cercador interactiu que mostrarà les dades
de les entitats en un mapa web.
Per actualitzar les dades de la vostra entitat necessiteu el codi
d'usuari i la clau d'accés. Podeu sol·licitar-los, en cas que no hagueu
rebut el correu electrònic, enviant un correu electrònic a acordciutada@bcn.cat
o al
telèfon 93.413.27.31.
[+]
veure més
|
|
 Celebrada la Jornada Anual de la Xarxa de
Centres Oberts d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
El passat dimecres 12 de gener va tenir lloc la Jornada Anual de la
Xarxa de Centres Oberts d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, una
xarxa de l'Acord Ciutadà que enguany celebra el seu cinquè aniversari i
que en l'actualitat integra una quinzena de Centres Oberts de la ciutat.
L'objectiu de la sessió de treball era avançar en la definició
d'orientacions i criteris per configurar un model de servei comú i
propi de Centre Obert de la ciutat de Barcelona. Concretament, en la
sessió d'enguany es va analitzar la coordinació i el treball amb altres
agents i recursos presents al territori d'actuació dels centres oberts.
[+]
veure més
La xarxa ha posat l'accent, doncs, en la dimensió relacional dels
Centres Oberts, és a dir, en la relació amb altres entitats o
institucions que tenen com a finalitat contribuir a millorar les
condicions de la infància i l'adolescència al territori.
Algunes conclusions que es van extreure de les diferents aportacions de
les persones assistents van ser la necessitat d'adequar i racionalitzar
els marcs relacionals existents al territori a les necessitats reals
del mateix; la creació d'una xarxa única d'atenció a la infància; la
importància de marcs estables de relació que permeten obtenir una visió
de globalitat, una millora del coneixement compartit de la realitat, i
per tant, també un major l'impacte i la incidència.
El treball realitzat a la Jornada Anual se suma als diferents
monogràfics que la xarxa ha elaborat els darrers quatre anys entorn una
diagnosi compartida dels Centres Oberts a la ciutat de Barcelona; el
seguiment individualitzat dels infants i adolescents; el treball amb
les famílies; i el treball conjunt entre els Centres Oberts i els
Serveis Socials bàsics i especialitzats.
   
|
|
 Educació i ascens social a Catalunya
La lectura que us recomanem aquest mes és una publicació de la
col·lecció Informes Breus de la Fundació Jaume Bofill que es titula
"Educació i ascens social a Catalunya".
[+]
veure més
Arrel de l'entrevista que hem mantingut aquest mes amb el Sr. Ismael
Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, vam tenir coneixement
d'aquesta publicació del Sr. Xavier Martínez i el Sr. Antoni Marín.
L'estudi recull l'evolució de la mobilitat social a Catalunya
(1955-2005) en un moment en el qual el destí social dels catalans ve
determinat principalment per l'educació assolida i no tant per l'origen
social de classe, com afirmen els autors de la publicació. Una lectura
de la mateixa us permetrà correlacionar la mobilitat social del període
estudiat amb el nivell educatiu de la població.
[+] Llegir la publicació
|
|
Cursos
Creu Roja febrer - març 2011
Inici dels cursos: febrer/març de 2011.
Lloc: C/ Joan d'Àustria 126.
[+]
veure més
La Creu Roja de Barcelona organitza diversos cursos de cara als mesos
de febrer i març de 2011, les inscripcions dels quals ja estan obertes:
Ús del desfibrilador extern automàtic. Dates de realització: dissabte
12 de març (de 10 a 14 i de 16 a 20 hores). Durada: 8 hores. Preu: 124
euros.
Atenció Sanitària Immediata. Dates de realització: del dijous 10 de
febrer al divendres 25 de febrer (de dilluns a divendres de 9 a 13
hores). Durada: 50 hores. Preu: 253 euros.
Socorrisme aquàtic. Dates de realització: del dilluns 21 de febrer al
dimecres 9 de març (de dilluns a divendres de 18 a 22 hores). Durada:
50 hores: Preu: 365 euros.
[+] Més informació al telèfon
93.481.60.88 o al correu electrònic |
|
 Presentació del llibre "Ciutadania i
Inclusió Social"
Dia: dimarts 8 de febrer, 16:30 hores.
Lloc: CaixaForum (Av. Ferrer i Guàrdia 6-8).
[+]
veure més
La Fundació Catalana de l'Esplai presentarà el dimarts 8 de febrer, al
Caixafòrum de Barcelona, el llibre "Ciutadania i Inclusió Social. El
Tercer Sector i les polítiques públiques d'acció social", el quart
volum de la col·lecció Documents per al debat.
Presentarà el llibre el Sr. Joan Subirats, catedràtic de Ciència
Política de la UAB. Intervindran, entre d'altres, la Sra. Àngels
Guiteras, Presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya; i el Sr. Josep Lluís Cleries, Conseller de Benestar Social i
Família de la Generalitat de Catalunya.
Més informació al telèfon 902.19.06.11.
|
En
aquest apartat
només es presenta una sel·lecció
d'alguns dels actes destacats del mes. Podeu consultar més
esdeveniments a l'agenda inclusiva del portal web de l'Acord
Ciutadà
|
Durant
el mes
de gener de 2011 s'han adherit a
l'Acord Ciutadà
per una Barcelona Inclusiva 16 noves entitats:
l'Associació Punt de
Referència, la Asociación de Uruguayos en Catalunya, el Centre cultural
de formació i ocupació professional Sant Martí, el Centre de
Normalització Lingüística de Barcelona, Bidó de Nou Barris (Ateneu
Popular de 9Barris, la Fundació Migra Studium, l'Associació Cultural
Idara Minhaj ul Quran (Via de la Paz), la Federación de Asociaciones
Americanas en Catalunya, la Fundació Privada Servei Solidari per la
Inclusió Social, el Moviment Coral Català, la Xarxa 9 Barris Acull, la
Fundació La Caixa, els Lluïsos de Gràcia, la Cooperativa SUARA,
l'Associació Prohabitatge i
l'Observatori de drets humans DESC.
|
Si
voleu donar-vos de baixa de la llista de distribució del butlletí
envieu un correu electrònic a: acordciutada@bcn.cat
|
|
