|
 Entrevista
a la Sra. Teresa Crespo
Presidenta de la
federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)
En aquest butlletí entrevistem a la Sra. Teresa Crespo, Presidenta
d'ECAS. La federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social aglutina tota
una sèrie d'entitats que treballen per l'acció social i el benestar de
les persones.
En paraules de la seva presidenta, "treballem amb les persones per
intentar ajudar-les, per tal que assoleixin una major autonomia, i una
major capacitat de participació en la societat. És ajudant les persones
que s'aconsegueix una major cohesió social, i per tant, una societat
més inclusiva".
[+]
veure més
Què destacaria de la trajectòria d'ECAS?
ECAS es va crear fa 8 anys. L'any 2003 van
constituir la federació 40 entitats i ara ja superem la vuitantena. En
un inici l'entitat era molt petita quant a possibilitats, i durant
aquests anys ens hem anat organitzant, expandint, creixent. El primer
congrés Treball i Ciutadania va ser un punt d'inflexió en l'enfortiment
de la federació.
En l'actualitat estem creant serveis per a les entitats, principalment
de formació i capacitació, i enfortim la xarxa mitjançant espais de
diàleg per poder avançar en termes de discurs, experiències,
metodologies. Les comissions temàtiques (família, inserció
sociolaboral, immigració, penitenciari, gènere i VIH-sida) vehiculen la
nostra activitat permanent.
A finals de 2009 vam crear l'Agència de Comunicació Social, gràcies a
la qual estem impulsant serveis i accions de comunicació que les
entitats per si soles no podrien fer. Conjuntament podem donar una
imatge, estar presents a la premsa, donar la nostra opinió. És un
servei en procés de creació, que en una primera fase està obrint un
espai propi de comunicació. En una segona fase, l'Agència ha
d'esdevenir un referent a nivell de sector, amb capacitat per generar
notícies, difondre-les, disposar de materials per a les entitats,
obrir-se portes als mitjans.
Quins creu que són els principals reptes socials que han d'afrontar
Catalunya i Barcelona de cara als propers anys?
Estem en una situació de crisi, que ara ja s'ha vist
que no és conjuntural sinó que és estructural, i això significa canvis
profunds en la societat i en el model econòmic i social. Ens ha afectat
molt el 2010, i ens pesarà molt entre 2011 i 2012.
Hi ha uns reptes emmarcats en aquesta situació en relació al canvi en
el model de vida, a nivell institucional, privat o familiar. Hem gastat
més del que teníem, i ara hem d'aprendre a gastar menys, just en un
moment que hi ha més demandes socials i més necessitats. Les entitats
tenim el repte de donar més respostes amb menys recursos.
Un dels desafiaments principals és generar ocupació, fent especial
atenció a persones de classe mitjana i a col·lectius amb dificultats
especials, com els joves (tenim un 40% d'atur juvenil) i les persones
immigrades.
La integració de les persones immigrades és un altre repte clau. La
persona immigrada ja ha patit molt, ha experimentat un procés que no és
fàcil: deixar el seu país, ser acollida en una nova situació. Cal
treballar per aconseguir la ciutadania per a la població migrada,
perquè els seus drets es facin efectius. Han de poder aconseguir una
ocupació, rebre serveis i poder complir els seus deures.
He estat en fòrums europeus on, quan es parla de la immigració
espanyola i catalana, s’utilitza com a exemple de procés d'acollida i
integració que no ha estat traumàtic. No podem tirar per la borda la
feina feta.
També és fonamental lluitar contra el fracàs escolar. No pot ser que la
nostra societat encara tingui un 30% de fracàs escolar. Es diu que no
podem fer polítiques preventives perquè hi ha moltes necessitats
immediates; però hi ha determinades polítiques preventives –com la
formació- que no es poden oblidar. És necessari adaptar la formació per
tal que desaparegui el fracàs escolar: adaptar els currículums
educatius, saber fer projectes adaptats a les demandes de les empreses
(treballar el rol empresa-educació). Les empreses han d'apostar per la
gent jove.
Ens preocupa especialment el tema de l'habitatge. Cada dia hi ha més
desnonaments (a Barcelona hi ha uns 10.600 pisos afectats per aquests
processos). Cal fer una política preventiva: no ens podem permetre que
més gent pateixi una situació de desnonament i es quedi sense vivenda.
La gent que es queda sense feina i sense casa no té res, són nous
pobres. En una societat amb aquest gran problema, és sorprenent que la
cohesió social no s’hagi deteriorat més.
Creu que la manca de cohesió pot ser un problema a curt o mig termini?
Si la problemàtica de l'atur no es frena, acabarem
amb problemes d'inestabilitat social, de manca de cohesió. Fins ara hem
aguantat, en part gràcies a que tenim força gent aturada fent feines a
l'economia informal. L'economia submergida fa que encara s'aguanti la
situació, si bé els impostos que no es recapten amb aquestes activitats
econòmiques permetrien fer més despesa social. Rebutjo aquesta
situació, però entenc que aquesta forma de treballar és una manera de
sobreviure, clarament millor que altres tipus d'activitats. Caldria
perseguir abans les grans fortunes, l'evasió d'impostos dels grans
capitals.
Estem en un nivell d'inversió social molt baix, el 20,8% del PIB,
mentre que la mitjana europea és del 27,2%. Per evitar problemes de
cohesió es necessita més inversió social.
Quines prioritats fixaria, ara que acaba de ser nomenat un nou govern
de la Generalitat?
La primera prioritat és lluitar contra la pobresa.
L'Estratègia 2020 a nivell europeu s'ha de traduir a Espanya, a
Catalunya i a Barcelona. Hi ha una línia vermella que no es pot
traspassar: la dignitat de la persona. Cal concretar quins elements
conformen la dignitat de la persona per saber què no es pot traspassar.
Podem tenir menys riquesa i canviar els nostres hàbits de vida, però no
podem permetre que la gent no tingui on dormir, on menjar. Cal d'alguna
manera fixar uns mínims, perquè tothom tingui unes necessitats bàsiques
cobertes. Els 426 euros que ha suprimit el govern Zapatero, per
exemple, permetien assegurar un mínim monetari a la gent que no tenia
cap tipus d'ingrés. Des del tercer sector s’ha plantejat la
possibilitat d’instaurar una renda bàsica de ciutadania per garantir
que la gent pugui viure amb dignitat.
També hauríem d'aprendre a conscienciar la societat i les empreses per
incrementar el grau de responsabilitat social que exerceixen. La
campanya que vam fer el passat 17 d'octubre amb motiu del Dia
Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa plantejava com podem
donar el millor de nosaltres. Tothom pot donar o crear alguna cosa per
ajudar la societat. Cal conscienciar la gent en aquest sentit. El
president Mas ja ho ha dit: ho hem de fer entre tots, el govern sol no
pot. Però no només en l'àmbit econòmic, també en l'àmbit social. És
fonamental i milloraria la societat.
Quins creu que són els punts forts del nostre país i de la nostra
ciutat per fer front a la situació actual?
Jo crec que els darrers anys s'ha estructurat
bastant l'Estat del Benestar. Abans hi havia uns serveis socials que
només en una petita part depenien de l'Administració; la resta
provenien d’entitats privades que, per bona voluntat, els tiraven
endavant. Els darrers 10-15 anys hi ha hagut una major consciència de
l'Administració com a responsable d'uns serveis socials públics.
S'han reconegut molts drets de la ciutadania en relació a l'accés a
determinats serveis, s'han declarat molts serveis universals, s'ha fet
un esforç molt important per promulgar lleis socials i, en definitiva,
per armar aquest Estat del Benestar. Ara cal consolidar la feina feta:
el treball legislatiu s'ha d'acabar de desenvolupar per adaptar les
lleis a la situació actual de crisi. Es farà més o menys lentament,
però tenim l'estructura i sabem on volem anar.
A Barcelona s'ha avançat molt en fer un govern més participatiu, on les
entitats poden dir la seva. L'Acord Ciutadà està molt vinculat a això:
hi ha el compromís d'entitats que actuen sota un marc general comú, la
qual cosa ha permès crear sinèrgies i treball en comú amb coordinació.
En un moment en el qual no hi ha recursos, és molt bo poder explotar la
potència que pot tenir el treball en xarxa, el treball participatiu on
tothom aporta sense el perill de duplicar coses.
Ara que acaba l'any 2010, Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i
l'Exclusió Social, quina valoració en fa?
Ha estat un autèntic fracàs. És un any en que
hauríem d'haver eradicat la pobresa més severa, tal com es va fixar en
els objectius de Lisboa l'any 2000. Ha passat just el contrari: no tan
sols no l'hem eradicat, sinó que és l'any en el qual la pobresa ha
crescut més.
No ho hem sabut fer bé. Ara que s'ha establert l'Estratègia europea
2020, l'objectiu de la qual és reduir la pobresa a Europa en un 10% amb
vistes a l'any 2020, cal posar-se en acció; si no, arribarem a l'any
2020 i tornarem a veure que no s'ha assolit l'objectiu. És molt dur
veure com ens quedem tan amples en veure que no assolim els objectius
fixats. Des de les entitats farem de corcó per conscienciar la població
que cal reduir la pobresa. En aquest sentit, des de l'EAPN es vol crear
una comissió per anar vigilant el compliment dels acords que es fixaran
a nivell dels Estats per assolir l'objectiu de l'estratègia plantejada.
Cal fer veure la ciutadania que no anem bé: d'eradicar la pobresa
severa s'ha passat a l'objectiu de reduir la pobresa en un 10%. Tenint
en compte que a Europa hi ha uns 82 milions de pobres, continua quedant
fora molta gent. Fixar una fita està bé, però ha de ser viable i,
alhora, ambiciosa. No podem tenir un comportament egoista: massa gent
pensa que podem consumir sense parar, que tenim dret a tenir tot allò
que volem... Mentre que actuant així estem destruint el planeta i
privant molta gent d'una existència digna. Falta, en aquest sentit,
molta consciència social: no som els amos del planeta, hem de dir prou
al "ho vull, i ho tinc".
En clau optimista, crec que amb bones dosis d'imaginació, innovació i
solidaritat, i amb la voluntat de tirar endavant, sortirem de la crisi.
Costarà més o menys, però el fet de dir-ho, de saber que la persona del
costat t'ajudarà, de veure que no estem sols, té efectes positius. Tots
plegats podem treballar i lluitar contra les adversitats. La justícia,
al final, ha de regnar. No concebo una societat tan defectuosa com per
que no pugui vèncer la justícia social i una distribució més
equitativa.
|
