Signat
el "Compromís del 17 d'octubre"
Apropa Cultura, Manifest Taula Intercultural del Raval sobre
immigració, Premis Solé Tura
Sr. Jordi Foix, director de la Fundació Els Tres Turons
L'Acord impulsa una nova Comissió de treball
El retorn social de la cultura
Agenda del mes
Acupuntura per al món
El passat 17 d'octubre, Dia Internacional contra la Pobresa, en el marc
de
l'Any Europeu 2010 de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, va
signar-se el "Compromís del 17 d'octubre de les entitats socials de
Catalunya" per part de les 29 federacions membres de la Taula del
Tercer Sector Social, en representació de 3.000 entitats socials de
Catalunya.
L'acte posava punt i final a la campanya "Donem el
millor de nosaltres" que tenia com a finalitat la sensibilització de la
ciutadania sobre la situació de pobresa que pateixen un de cada cinc
catalans. Es volia donar a conèixer la tasca que duen a terme les
entitats socials per combatre l'exclusió social i promoure un increment
de la col·laboració i la participació entre les entitats.
Apropa
Cultura és el programa socioeducatiu dels principals equipaments
culturals adreçat als usuaris/es dels centres i serveis socials que
treballen amb persones en risc d’exclusió social.
És una
experiència d’inclusió que permet accedir a la millor programació de
música, teatre i dansa, compartint butaca amb el públic habitual de
l’espectacle. Vol ser una finestra única de reserves d’espectacles
culturals pel sector social, per facilitar la tasca dels educadors
socials al moment de fer la tria, selecció, reserva d’espectacles i
preparació de la sortida.
El
programa s'adreça a associacions, institucions i centres que treballen
amb persones sense recursos i amb dificultats d'integració social i a
associacions de l'àmbit social i/o de la salut. Per cada tipus
d'entitat s'estableix un preu social per de facilitar l'assistència a
les diferents propostes culturals dels seus usuaris i usuàries.
Apropa
cultura és una iniciativa oberta a la participació de tots els
equipaments culturals d'àmbit català. De moment en formen part
l'Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Nacional de Catalunya i
el Teatre Lliure; amb el suport de la Generalitat de Catalunya,
l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
Manifest de la
Taula Intercultural del Raval sobre immigració
La
Taula Intercultural del Raval sobre immigració ha impulsat un manifest,
amb el suport de 120 organitzacions i particulars que col·laboren amb
la Fundació Tot Raval, que busca el compromís dels partits polítics per
no exposar idees i projectes que pugui ser considerats ofensius,
despectius, degradants o que atemptin contra els drets fonamentals de
les persones, referides al conjunt de persones immigrades o a alguna
ètnia o nacionalitat.
Es vol contribuir, així, a no fomentar
tòpics negatius ni plantejaments alarmistes que facin referència a
ciutadans i ciutadanes d'origen estranger; sobretot per part dels
responsables polítics.
"Les ombres i
els dies" vídeo guanyador dels Premis Solé Tura
El
documental de Marc Parera "Les ombres i els dies" va guanyar la primera
edició dels Premis Solé Tura, uns guardons que reconeixen els millors
treballs documentals sobre les malalties neurodegeneratives.
En
l'acte de lliurament dels premis, celebrat el Dia Internacional de
l'Alzheimer, també es va voler reconèixer amb una menció especial els
documentals "Hi havia una vegada un paraigües" i "Bailarinas de la
alegría".
Els
premis Solé Tura, organitzats per la Fundació Uszheimer, s'adrecen a
estudiants i experts del món audiovisual per tal que puguin donar a
conèixer els seus documentals i mostrar la cara menys visible de les
malalties relacionades amb l'envelliment.
En
aquest butlletí entrevistem al Sr. Jordi Foix, Director de la Fundació
Els Tres Turons. La Fundació és una entitat d'iniciativa social sense
ànim de lucre que sorgeix ara fa 25 anys impulsada per professionals i
el suport actiu del moviment veïnal del Districte d'Horta – Guinardó,
especialment del barri del Carmel, i orientada a atendre a persones que
tenen problemes de salut mental greu.
L'entitat neix l’any 1985
com a contraposició i crítica profunda al model de grans hospitals
psiquiàtrics, manicomis, etc. dels anys vuitanta, tot reivindicant una
atenció que es pogués donar des del propi territori, promovent els
drets de ciutadania de les persones malaltes. Des de llavors s’han
desenvolupat diferents serveis, de rehabilitació psicosocial, club
social, habitatge i atenció domiciliaria, d’atenció a joves, formatius
i d’acompanyament a la inserció laboral...
També
compta amb una empresa d'inserció laboral, l'empresa Passar via, on
treballen més de 20 persones. Treballen tant pel sector privat com per
administracions públiques en àmbits tant diversos com la jardineria i
les tasques forestals, la neteja, la pintura, les arts gràfiques o el
repartiment de la compra dels mercats municipals d'Horta i la Vall
d’Hebron.
Què destacaries dels 25 anys de trajectòria de la Fundació?
Principalment
haver anat desenvolupant una xarxa de serveis útils i complementaris
d'atenció des de la precarietat inicial i partint d'una base
voluntària. També, el fet d'haver contribuït al reconeixement dels
drets de ciutadania de les persones amb malaltia mental com un fet que
avui en dia no es nega. No fa tants anys, vint o vint-i-cinc, existien
frenopàtics, manicomis, etc. En aquest sentit, cal que quedi memòria
útil, memòria de la lluita que es va donar en aquell moment i que pugui
ser inspiradora de valors com la solidaritat, l'acolliment,
l'hospitalitat, la negociació dels conflictes, l'acceptació de la
diversitat...
També cal destacar el canvi a nivell de gestió de
l'entitat i l'espectacular increment de professionals treballant i
persones ateses per la Fundació. Actualment treballen a la Fundació més
de 50 persones que atenen a més de 300 usuaris i usuàries a l’any.
Quines
creu que són les principals necessitats del col·lectiu de persones amb
malalties mentals de cara a promocionar la seva inclusió social?
En
primer lloc, unes necessitats de caire moral o ètic, en tant que es
cregui en les persones amb malaltia mental, les seves possibilitats i
capacitats, i que s'entengui que són persones amb els mateixos drets i
deures que la resta de ciutadans i ciutadanes. Al mateix temps,
assegurar les eines i serveis materials necessaris: atenció
psicosocial, formativa, lleure, habitatge, treball,...i assegurar el
compromís de les administracions públiques.
La nostra funció és
posar les eines perquè puguin realitzar-se, perquè puguin tirar
endavant eines de socialització i realització personal en el propi
territori amb atenció psicosocial, desenvolupant espais formatius,
possibilitant l'accés a la inserció laboral i fomentant l'ús del lleure
creatiu. Moltes vegades són tipus de patiments que els fan estar
tancats a casa, motiu pel qual cal ajudar aquestes persones a trencar
els cercles de soledat en que es poden instal·lar; a socialitzar-se i
relacionar-se amb el territori.
Com treballen des de la proximitat, amb el territori i les seves
entitats?
Tenim
una vocació comunitària molt gran, doncs tot passa pel territori amb
interacció amb les xarxes formals, informals, etc. La malaltia mental
té molts estereotips, moltes imatges negatives, esbiaixades. Els
mitjans de comunicació no ajuden gaire.
Superar aquesta imatge
negativa, a llarg termini, només és possible a través del contacte, del
coneixement que només s'aconsegueix amb el dia a dia, amb la proximitat.
És
en aquest sentit que participem del Pla Comunitari del Carmel Amunt per
col·laborar amb altres entitats, principalment de l'àmbit social, i fer
que els nostres usuaris participin com un ciutadà més. A la vegada
també participem en taules de participació política per defensar els
drets i el reconeixement de les persones amb malaltia mental (com el
Consell de Salut d'Horta – Guinardó, el grup de persones amb
discapacitat del Districte, etc.).
Quins
són els reptes de futur que tenen plantejats les Administracions per
millorar l'atenció i el reconeixement de les persones amb malaltia
mental?
Fa 25 anys que es va començar la reforma de la
salut mental; abans no hi havia cap alternativa a l'ingrés en un
centre. Des de llavors s'ha avançat molt: hi ha xarxes territorials,
atenció primària, hospitals de dia, centres de dia, serveis de
rehabilitació, clubs socials, atenció domiciliaria. Malgrat tot, encara
falta molt, hi ha marge de millora.
Un dels reptes són les
clàusules socials, és a dir, una discriminació positiva per facilitar
l'accés al treball de les persones amb malaltia mental. També caldria
repensar la idoneïtat que les persones amb malaltia mental hagin de
tenir, com passa en l'actualitat, el certificat de discapacitat, que es
demana per accedir a determinades prestacions. En èpoques en que les
persones estan força compensades el certificat de discapacitat els hi
impedeix dur una vida relativament normalitzada.
Un altre repte
és l'habitatge. Encara hi ha molt poc habitatge social. La
disponibilitat d'un major parc d'habitatges, fer reserva de vivenda
social –amb acords amb entitats no lucratives com la nostra-
facilitaria a moltes persones dur una vida més autònoma. Aquests
serveis són fonamentals per donar eines per a l'autonomia personal de
les persones amb dificultats greus de salut mental.
S'ha avançat
però no suficientment, en part perquè és complicat trobar l'encaix
d'aquest col·lectiu. Aquest tema està molt vinculat a la imatge social,
a l'estigma que es genera i a l’autoestigma que crea en la pròpia
persona afectada, font suplementària de patiment. El proper any, per
exemple, iniciarem una campanya unitària amb un seguit d’entitats de
familiars, usuaris i professionals per millorar la imatge social de les
persones amb malaltia mental.
Quines
són les claus per què els mitjans de comunicació no contribueixin a
projectar aquesta imatge negativa o estereotipada d'aquest col·lectiu?
Cal
buscar imatges en positiu i que puguin ser noticia. Si insertem
laboralment 40 persones amb malaltia mental, els quals viuen de forma
autònoma, amb una convivència plena i sense generar problemes, no és
noticia. En canvi, una acció fora de lloc que pugui realitzar una
persona en un moment de crisi té possibilitats de ser portada.
L'anècdota es converteix en categoria i acaba passant per sobre i
amagant fets que suposen molt esforç, processos de llarg recorregut.
Hem
d'acabar amb els estereotips que es generen sobre els col·lectius més
fràgils, com ara les persones amb problemes de drogodependència, les
persones sense sostre... ara estem amb les persones romaneses.
Estigmatitzar col·lectius és un problema social important, doncs
debilita moralment a la societat i cada vegada més es creen moviments
socials d'aquells que anomenem NIMBY, que rebutgen equipaments socials
i sanitaris per atendre a aquestes persones amb arguments nomes
sustentats per la por i el prejudici.
Hi ha serveis necessaris
per a la comunitat i que els veïns i veïnes rebutgen fruit del
desconeixement i de la imatge esbiaixada que s'ha transmès del
col·lectiu usuari del servei. Cal relació comunitària, treballant des
de proximitat, per trencar aquestes creences i les resistències
sorgides de tòpics.
Quins són els reptes socials i comunitaris que té plantejats Barcelona
pels propers anys?
En
primer lloc, superar els moments de crisi i de canvis tant grans que
estem vivint. Un problema associat, que constitueix un dels reptes
principals, és mantenir els recursos que es destinen a les polítiques
socials. Ja ho hem vist a la Gran Bretanya i a d’altres estats
europeus, on estan retallant les prestacions, els programes i els ajuts
socials.
Això no és innocu i té greus conseqüències, com
l'augment de la pobresa i de l'exclusió social. Cal aglutinar esforços
per tal que no surtin perjudicats ni l'Estat del Benestar ni els drets
de la ciutadania, sens dubte, dues grans victòries socials del segle
XX. En aquest sentit cal estar molt a l'aguait i fer intervencions
decidides perquè els costos de la crisi no els paguin les persones més
febles, més vulnerables.
Per altra banda, no es pot deixar de
banda que la cohesió social no és només un repte de les
administracions. És també una responsabilitat social de les pròpies
comunitats, de la ciutat. La cooperació, la solidaritat i
l'acompanyament, l’hospitalitat, són claus en aquest sentit.
Precisament
aquests reptes han de constituir la línia de treball de l'Acord
Ciutadà. És una plataforma que ha de vetllar per lluitar contra
l'exclusió social, per sumar esforços, per transmetre els valors que
t'esmentava.
I per
finalitzar, en aquest context de crisi econòmica quin missatge positiu
voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?
No
perdre l'esperança. Mantenir la il·lusió del canvi i els esforços
malgrat els temps siguin foscos. Precisament perquè són foscos és més
necessari que mai.
Des
de l'Acord Ciutadà s'ha impulsat la creació d'una nova Comissió de
treball, amb la voluntat d'elaborar uns compromisos per afrontar
conflictes "d'aquí no", és a dir, aquells originats per la ubicació de
certs equipaments i serveis, per tal de prevenir i conduir aquest tipus
de conflictes cap a altres finalitats de cohesió social, i treballar
per una societat molt més oberta i inclusiva.
L'objectiu
és assolir un compromís entre tots els agents que participen o tenen
incidència en aquest tipus de conflictes -administració pública,
mitjans de comunicació, entitats del tercer sector social, associacions
de veïns, etc.- per tal d'arribar a un tractament responsable,
consensuat i coordinat d'aquests temes.
La
comissió es reunirà a finals de novembre per a debatre un primer
document de compromisos i el document resultant serà enviat als membres
de l'Acord i presentat a la Jornada de la Federació Catalana de
Drogodependències que tindrà lloc el 2 de desembre, per al seu debat i
esmena.
També
es repassen les transformacions socials i polítiques de la modernitat i
les seves conseqüències sobre la cura de les persones a la vida diària
i, en especial, de la petita infància i les persones amb dependència a
Catalunya i Barcelona.
L'Escola de Voluntaris d'ABD organitza un curs d'intervenció en
infància i família, una formació adreçada a totes aquelles persones amb
sensibilitat social, especialment interessades en el treball de
prevenció amb famílies i infància en risc en l'etapa 0-3 anys.
El preu del curs és de 6 euros (gratuït per les persones voluntàries
d'ABD).
El
dilluns 8 de novembre es presenta l'informe "Barcelona per l'acció
comunitària. Plans, projectes i accions comunitàries" al Museu Picasso
de Barcelona.
Durant l'acte intervindran el Sr. Ricard Gomà,
tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania; el Sr. Ernesto Morales,
de l'IGOP; i el Sr. Jordi Vizcaino, de la Direcció d'acció social i
ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona.
El
curs organitzat per la Universitat de Barcelona en el marc de Món-3 i
la Fundació Solidaritat UB planteja fer una revisió dels diferents
aspectes del problema del deteriorament del medi ambient.
Al
llarg de les sessions es discutiran, desenvoluparan o complementaran
arguments entorn l'ecologia, el model energètic, l'exhauriment dels
recursos i aspectes vinculats a les relacions Nord-Sud i el deute
ecològic.
El curs té un preu de 40 euros, 25 per a les persones sòcies.
L'Escola
de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza les
terceres jornades de creativitat i conflicte. L'objectiu de les
jornades és reflexionar sobre el paper de l'art en la construcció d'una
cultura de pau i en la resolució de conflictes des d'un nivell teòric i
pràctic.
Durant les jornades es compartiran reflexions, eines i
estratègies per treballar la creativitat des d'una perspectiva positiva
del conflicte, analitzant el paper de l'art en la construcció d'una
cultura de pau.
SOS
Racisme organitza el seminari "El racisme i la xenofòbia a les
societats democràtiques: la construcció de la ciutadania, un camí per
aconseguir la igualtat de drets".
Se celebraran dues taules de debat "Què és ciutadania? Drets i
deures sobre el paper" i "Viure (i patir) la ciutadania a l'àmbit
local: limitacions i conflictes" en les quals s'aprofundirà en el
procés de construcció de ciutadania.
L'Institut
de Ciències Polítiques i Socials organitza la novena edició del
Seminari Ciutats i Persones. Enguany se centra en l'anàlisi de la
situació de dones migrades treballadores als pobles i ciutats de
Catalunya, i les polítiques locals que se'ls hi ofereixen.
Durant la jornada s'analitzarà el fet migratori femení i es
plantejaran preguntes, reptes i respostes locals als conflictes
concrets que se'n deriven.
Coincidint
amb els 15 anys de l'obertura de portes a Catalunya del Projecte Home,
el dimarts 30 de novembre se celebra una festa solidària al Teatre
Poliorama.
En aquest apartat
només es presenta una sel·lecció
d'alguns dels actes destacats del mes. Podeu consultar més
esdeveniments a l'agenda inclusiva del portal web de l'Acord
Ciutadà
