Evolució històrica

Informació

Les guies més antigues conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona són el Calendario manual y guia de forasteros... para 1777 publicada a Barcelona un any abans, pels hereus de la vídua Martí, i la de José Algava Márquez Bellón sota el títol Barcelona á la mano. Aquestes primeres guies, sovint anònimes, oferien dades pràctiques als viatjants de comerç, als visitants de l’entorn de Barcelona que s’hi adreçaven per tal de resoldre un tràmit administratiu i també als propis ciutadans tot informant-los dels horaris de les misses, els dies d'arribada i sortida dels correus, les fonts de la ciutat i els noms d'algunes autoritats locals.

Tenint en compte la quantitat de publicacions amb denominacions tals com calendari manual, guia de forasters, manual del viatger, etc. es pot afirmar que foren un tipus de publicació força popular. Al llarg del segle XIX els continguts s’ampliaren amb informacions històriques de la ciutat i altres dades com llistes de col•legis, biblioteques, institucions de beneficència, mercats, teatres, cafès, etc. S’afegiren imatges i descripcions d’edificis històrics i artístics.

Erudits locals, escriptors i historiadors consagrats en redactaren algunes. És el cas d'Antoni de Bofarull qui, el 1847, va escriure la Guia-cicerone de Barcelona. L'editor- llibreter Manuel Saurí i Crespí en va publicar tres durant la dècada dels anys 40 del segle XIX. En aquestes guies va tenir l'encert d'afegir un directori de comerciants tant de Barcelona ciutat com de la província. El 1849, juntament amb José Matas, va redactar la darrera i més completa d'aquestes guies sota el títol Manual Histórico Topográfico Estadístico y Administrativo. A més dels gravats amb vistes de la ciutat, de les fotografies i els directoris professionals es van anar incorporant plànols dels nous districtes i barris com ara a la guia de 1884, Barcelona en la mano, on s’inclou un plànol de la Barceloneta. El 1854 l'escriptor Manuel Angelón va redactar la Guía satírica de Barcelona: bromazo topográfico-urbano-típico-burlesco com a contrapunt humorístic del Manual histórico topográfico estadístico y administrativo de Manuel Saurí.

A començaments del s. XX apareixen editorials especialitzades en la confecció de guies com l’editorial "Rápido" que va treure al mercat edicions de luxe i edicions econòmiques amb cobertes de dissenys molt atractius. En aquests anys alguns professionals, bons coneixedors de la ciutat, com el guàrdia urbà José Mª Merino en varen escriure algunes. La primera guia, la va publicar el 1909 amb el nom Barcino-Mecum i tenim constància de diverses edicions que duraren al menys fins el 1947.

Galeria

Grans esdeveniments a la ciutat

Informació

La ciutat de Barcelona ha estat marcada per la celebració de diversos esdeveniments que han afavorit el seu desenvolupament, la seva urbanització i la seva projecció exterior. Aquests han estat de caràcter divers: activitat comercial i industrial (Exposició Universal, 1888 i Exposició Internacional, 1929), religiositat (Congrés Eucarístic, 1952), esport (Jocs Olímpics, 1992) i cultura (Fòrum Universal de les Cultures, 2004).
Les guies urbanes han volgut ser una ajuda pràctica per als visitants, així com un mitjà per mostrar la ciutat renovada i els canvis produïts per aquests grans esdeveniments.

El 1888, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona es produeix una extensa edició de guies urbanes per tal de guiar els visitants per la ciutat.
L’Exposició Universal es desenvolupà entre el 8 d’abril i el 9 de desembre de 1888. Era la primera que es realitzava a la ciutat, i ocupava una zona amb l'Arc de Triomf com a porta d'entrada. La seva realització va significar la reforma de l’antiga Ciutadella, que esdevingué el Parc de la Ciutadella, el zoològic, i part de l'actual Estació de França. Les guies es presenten enriquides amb gravats, plànols i capítols dedicats expressament a l’exposició i els seus pavellons.

El 1929, l’Exposició Internacional de Barcelona, que tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 gener de 1930 a la zona de Montjuïc, originà una remodelació de la muntanya de Montjuïc, amb la construcció del Poble Espanyol, i de zones del voltant, especialment, la Plaça d’Espanya.
Les guies que es publicaren van ser concebudes com a eines pràctiques per als visitants de la ciutat i l’Exposició, amb pàgines dedicades a explicar els diversos palaus i construccions. Es produeix una profusió de fotografies i il•lustracions, tals com les plantes de teatres i estadis amb la numeració de seients per facilitar la compra de localitats, o plànols del recinte firal.

El 35è Congrés Eucarístic Internacional es realitzà a Barcelona del 27 de maig a l’1 de juny de 1952, després de 14 anys des del darrer congrés celebrat a Budapest el 1938, un temps molt llarg ja que l’habitual era d’1 a 3 anys. Va ser vist per la ciutat com una oportunitat per rebre suport econòmic, tant intern com extern i per alleujar el problema de mancança de vivenda a Barcelona, fruit de la forta immigració d’aquells anys. Es produí l'enderrocament d'alguns nuclis de barraques i la construcció de les Vivendes del Congrés.
En aquesta ocasió, igualment es publicaren algunes guies de la ciutat, però ja en menor quantitat. Aquestes tenen un caire orientat al seguiment dels actes i llocs de celebració del Congrés i al coneixement dels edificis religiosos barcelonins.

Els Jocs Olímpics, del 25 de juliol i 9 d’agost de 1992, varen comportar una gran reforma urbanística de la ciutat amb la construcció de les noves instal·lacions esportives a Montjuïc i la creació de la vil·la olímpica al Poblenou. El Fòrum Universal de les Cultures, del 9 de maig al 26 de setembre de 2004, va girar sobre els eixos temàtics del desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau i la diversitat cultural, va iniciar la nova urbanització de Diagonal Mar i la remodelació del Poble Nou.

En aquests dos darrers grans esdeveniments celebrats a Barcelona, s’observa una minva de publicació de guies editades expressament a aquestes ocasions, potser degut als temps justos dels preparatius dels esdeveniments i a la generalització de l’ús d’internet.

Les guies turístiques publicades el 1992 i el 2004 fan poca menció d’aquests actes celebrats a la ciutat, però sí que n’aprofiten la seva imatge, com és el cas de la presència del Cobi -la mascota dels JJOO’92- a la coberta d’una de les guies o la breu menció del Fòrum i el seu logotip a l’interior de la guia del 2004.

En compensació, es produeix la publicació de peces més cartogràfiques i visuals que igualment ajuden els visitants a moure’s per la ciutat i els recintes firals, i altre tipus de publicacions com ara el còmic de Mariscal on el Cobi es passejava amb els seus amics per la capital olímpica.

Galeria

Turisme

Informació

El primer gran esdeveniment que va atraure viatgers d’arreu del món a Barcelona, va ser l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
L’èxit d’aquesta exposició propicià l’interès per la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929.

És en aquests anys que la ciutat construeix i millora els seus hotels i té cura del seu patrimoni susceptible de ser atractiu turístic. En aquesta tasca destaca la Societat d’Atracció de Forasters, creada el 1908 per atraure turistes i així fomentar l’intercanvi cultural que afavorís la modernització dels costums de la població. Reflex de la seva activitat és la publicació de guies, àlbums il•lustrats, o el Carnet del turista.

Barcelona comença a oferir-se als visitants que vénen a la ciutat per feina i ara també per plaer. Els propis hotels, així com algunes companyies de transports, editen i obsequien guies útils als seus clients per facilitar-los conèixer la ciutat.

L’inici del boom turístic dels anys 50, comporta l’edició de guies turístiques amb l’esquema de visites a la ciutat concentrades en pocs dies o en itineraris molt aprofitats i amb títols que ho deixen ben palès.

La consolidació turística de Barcelona a partir dels anys 90’s deriva en una extensa publicació de guies destinades a viatgers de totes procedències i llengües.

Entre la quantitat de guies publicades, algunes van més enllà de les dades pràctiques, tot creant unes guies d’autor, com la d’Alexandre Cirici Barcelona pam a pam, la Guía secreta de Josep M. Carandell i la Barcelone: une guide intime de Manolo Vázquez Montalbán, així com monogràfiques exemplificada aquí per la Guia de la Ruta Gaudí.

Galeria

loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...
loading...