Els Napoleon.
Un estudi Fotogràfic

Napoleon va ser el nom de la galeria de retrat més important que va tenir la ciutat de Barcelona en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX. Fundada per Antonio Fernández i Anaïs Tiffon, als quals es va incorporar aviat el seu fill Emilio, es va perpetuar a través de tres generacions en al mateix indret privilegiat de la Rambla barcelonina.

L’estudi dels Napoleon va nèixer amb la pràctica del daguerreotip, però va saber incorporar les diferents tècniques fotogràfiques a mida que van anar apareixent al llarg del segle XIX. La seva brillant trajectòria, que s’inicià cap a l’any 1852, es va veure reconeguda amb la puixança del gabinet de retrats, i culminà amb la construcció, l’any 1894, de l’estudi i habitatge a l’edifici de la Rambla de Santa Mònica al número 19, on anys més tard es va realitzar la primera projecció pública de la ciutat amb un cinematògraf Lumière.

L’èxit a final de segle XIX els va portar a fer ampliacions a altres ciutats com Madrid l’any 1880 i a altres indrets de la ciutat, com la plaça de l’Àngel l’any 1896.

L’ampliació al carrer Pelai l’any 1911 va donar una empenta diferent a l’estudi coincidint amb l’època d’incorporació de la imatge a les revistes i la consolidació del fotoperiodisme, camp en el qual els Napoleon mai no van aprofundir. La darrera galeria, oberta el 1933, va marcar l’inici de la decadència dels estudis de retrat.