De l’enderroc de la Ciutadella a la reivindicació de l’onze de setembre mostra, a través de la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, com la celebració de la Diada representa molt més per la ciutat de Barcelona que la seva derrota davant les tropes del rei Borbó, Felip V.

El record de la resistència de la ciutat i la significació de l’onze de setembre de 1714, van ser recuperats per intel·lectuals i polítics durant el període de la Renaixença, com a símbol de la lluita per les llibertats de Catalunya.

Un primer apartat, Espais i Símbols, reflecteix els diferents processos urbanístics que va projectar la corporació municipal per tal de recuperar i embellir els espais urbans que van ser espoliats a conseqüència dels fets de 1714, i les diferents circumstàncies polítiques que han incidit en el monument dedicat a Rafael Casanova.

El segon apartat, Onze de setembre, es centra en les evidències sobre la participació de l’Ajuntament de Barcelona en la celebració de la Diada i la commemoració dels fets de 1714. Commemoració que s’ha vist alterada a conseqüència dels diferents esdeveniments polítics i socials de la història contemporània de la ciutat: del mer record als màrtirs caiguts, fins a les darreres manifestacions de clam popular d’independència dels darrers anys.