AMCB.Distribució general de l’Exposició Internacional de 1929 home historia exposicions amcb
I Mostra de documents 2005

       El 19 de maig de 1929 la ciutat de Barcelona va inagurar la seva segona exposició d’àmbit internacional. La gènesi de la seva preparació es remunta al 1913, amb la decisión dels industrials i polítics catalans de donar un nou impuls a l’economia i mostrar els avenços propiciats per la introducció de l’electricitat en el procés productiu i industrial de l’època.

     L’Ajuntament de Barcelona acordà aleshores que l’espai que acolliria l’esdeveniment seria la muntanya de Montjuïc, tot impulsant la reordenació dels barris del sector i les àmplies zones de jurisdicció militar fins aleshores intocables.

     L’esclat de la I guerra municial, el 1914, i la crisi econòmica, social i política internacional posterior van deixar sense sentit la primera idea de celebrar una Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, atès que aquesta fons d’energia havia deixat de ser nova. Però la mateixa iniciativa de reconstrucció cultural de la nació que havia nascut de la voluntat de la Mancomunitat va servir al govern de la Dictadura per intentar sortir de l’estancament econòmic i resoldre el problema de desocupació existent arreu de l’Estat.

     El projecte fou aprovat pel consell de ministres sota la presidència d’Alfons XIII. Finalment, l’exposició de Barcelona se celebraria el 1929, coincidint amb l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, i passaria a denominar-se Exposició Internacional de Barcelona. En l’acord quedaven exclosos de participar-hi els països presents a la capital andalusa i el contingut s’estructurava en tres grans blocs: la indústria, l’art a Espanya i l’esport.

     La Junta Directiva de l’Exposició que s’havia creat el 1913 va desaparèixer i es van constituir el Comitè Permanent, una Junta Assessora presidida per l’Alcalde de Barcelona –el Baró de Viver-, l’Alt Patronat d’Art, la Junta Consultiva i la Direcció General pel marquès de Foronda.

     Durant els anys previs, la Ciutat va anar treballant no només en la urbanització de la muntanya de Montjuïc i la seva integració a la ciutat (reprenent gran part del projecte de J. Amargós), sinó també en les obres d’infraestructura i en la recuperació d’espais urbans vitals reivindicats des de feia molts anys: construcció o reforma d’importants trams viaris; ampliació de la xarxa de clavegueram ; milloresde l’enllumenat públic; ampliació de la superfície de parcs i espais lliures; reformes al metro i milora del servei de tramvia; obertura de la Diagonal; urbanització de la plaça Catalunya; millores a l’Eixample i dels enllaços amb Sant Martí i Sant Andreu, entre d’altres. Tant en les obres públiques com en els treballs d’enginyeria –construcció de palaus i recintes que havien d’acollir les mostres d’art, les activitats esportives i les industrials-, van intervenir-hi destacades personalitats del moment, com ara Josep Puig i Cadafalch, Carles Buïgas, Enric Sagnier, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Jean C. Forestier, Josep Jujol o Josep Goday.

     Per contra, l’organització d’aquest esdeveniment va comportar un greu endeutament de la capital catalana, de tal manera que la gestió financiera de l’Exposició va ser objecte d’una severa investigació per part de la Comissió de responsabilitats de l’Ajuntament republicà. Des del punt de vista artístic.