Tela de plànol. (1880 - 1960).

     Fet amb roba, normalment lli, emmidonada i encolada amb gelatines. Es molt sensible a la humitat ambiental, els additius de la tela, la fan especialment susceptible a patir diferents patologies per l'aparició d'insectes i altres microorganismes. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 

La naturalesa dels documents

 

     La diversitat dels suports i materials constitutius que gestiona un arxiu  fa que la tasca de conservació sigui molt complexa: paper de drap, de diari, fotogràfic, micropel·lícules, plànols de tela, obra gràfica, CDs, són només un petit exemple dels diferents materials que ens podem trobar.
 
     Per saber quins són les condicions idònies per a la seva preservació, s'han de conèixer els diferents suports i matèries que els composen i tenir en compte les seves necessitats i reaccions davant  la humitat, la temperatura i la llum i quines són les degradacions més freqüents que pateixen.

 

 

 

Paper modern. (1850 - Actualitat).

     Paper fabricat amb polpa amb alt contingut en lignina i aglutinants amb bases de sulfat d'alumini i colofònia. Amb el temps es torna groguenc, aspre i trencadís. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 
más imágenes derecha

Cianotip. (1842 - 1960)

     Paper sensibilitzar per una solució de potassi ferricianid i citrat fèrric d'amoni. El paper amb el temps es trona fràgil i es difumina fàcilment amb la llum. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 
t

Diazotip de línia blava (o marró). (1880 - 1960)

     Paper impregnat amb un compost diazo, un agent acoblant i un àcid estabilitzador. La còpia se torna inestable, pot produir-se decoloració i esvaïment del dibuix, la exposició a la llum accelera el deteriorament. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 

Paper sulfurat. (s.XX)

     Paper de baix cost, tractat amb àcid sulfúric per aconseguir la transparència. A causa de la seva alta acidesa es torna molt fràgil i pot afectar la documentació adjacent, quan es mulla es produeixen deformacions greus i irreversibles. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 

Tintes metal·loàcides. (s.VII - s.XIX)

     Dispersió en aigua o alcohol de sals de ferro amb matèries riques en àcids (com el taní) i altres components secundaris. Tintes inestables. En medis humits, la tinta ferrogàl·lica pot acidificar el suport, provocant la pèrdua d'aquest per corrosió. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 

Discs òptics. (1979 - Actualitat)

     Discs de policarbonat de plàstic de 1.2 mm d'espessor, al qual se li afegeix dues capes, una capa refractant d'alumini i altra protectora que el cobreix. Pot patir alteracions físiques relacionades amb la pèrdua d'adhesió entre capes i amb la corrosió de les microlàmines metàl·liques que serveixen de suport a la informació. El major problema per a la conservació de la informació que pugui contenir el suport, rau en l'avenç i canvi constant del mercat informàtic, que deixa obsodificultant la seva lectura en pocs anys. Crèdits fotogràfics:Pep Parer

 

Paper fixat en mussolina.

     De vegades són adherits al revers altres suports de característiques diferents del document, per aportar-li una resistència addicional. Pot provocar oxidació procedent dels adhesius emprats, deformacions físiques i aparició d'esquerdes a causa del canvi dimensional dels diferents materials. Crèdits fotogràfics:Pep Parer